Seguiment Antoni Bassas

Durant aquest semestre, al mòdul de COED i GTIC hem estat parlant del bon comunicador. Per això, fa uns mesos que ens van proposar fer un seguiment d'una persona coneguda públicament. Aquest seguiment consistia en recollir tota la informació que publicava o realitzava aquesta persona en qualsevol àmbit (xarxes socials, premsa, televisió, etc).

La Marta Martínez, la Xènia Sarroca, la Laura Nicolau, la Sara Ros i jo, la Dèbora Segura vam escollir l'Antoni Bassas.

https://twitter.com/antonibassas

 Per tant, durant dos mesos hem seguit les seves publicacions en el diari ARA, en el seu bloc, en el twitter, en el facebook i algunes aparicions extres com en el Convidat que les hem anat publicant al Bloc del seguiment.

Tot aquest recull l'hem agrupat i hem creat un prezi on podeu veure la informació.

Taxonomia de Bloom d'habilitats del pensament

La Taxonomia de Bloom és una eina fonamental per establir objectius d'aprenentatge. Fa relativament poc, que Andres Churches va actualitzar aquest quadre amb relació a les noves tecnologies. Per tant, va completar cada categoria amb verbs i eines del món digital que possibiliten el desenvolupament de les habilitats per Recordar, Comprendre, Aplicar, Analitzar, Avaluar i Crear.

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Informació extreta de http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3


A continuació podeu veure l'enllaç del quadre de la Taxonomia de Bloom relacionat amb totes les eines que hem treballar a classe durant aquest quadrimestre.

Enllaç

• Reflexió i relació entre la taxonomia de bloom i el treballat a l'aula.

Una vegada estudiades totes les habilitats cognitives a GTIC i feta la taula de la Taxonomia de Bloom relacionada amb les habilitats cognitives que a cada eines s'ha treballat, he pogut entendre clarament quins han sigut els objectius de cada tasca. Considero que aquest fet és molt important perquè ara, un cop acabat tot l'aprenentatge, puc avaluar quin ha sigut el meu nivell de coneixements adquirits i també perquè, en el meu futur com a mestre hauré de mirar constantment quins objectius es treballen a cada activitat. 

També, gràcies a la alavoració de la taula, puc veure quines eines són més interessants amb relació a la Taxonomia. Per tant, des del meu parer, crec que l'ús del Bloc, el Google Drive, el Prezi i els Mapes conceptuals són eines molt útils i amb les quals pots treballar moltes habilitats cognitives alhora. Tot i així, vull destacar que totes les altres, com les Llicències Creative Commons i el Delicious, també m'han semblat molt interessants i estic segura que d'ara endavant les utilitzaré. 

Diferències que ens uneixen

Avui la Marta Jové i Jo per fi hem fet la presentació del nostre treball d'identitat i territori.

L'objectiu era que el grup/classe ens conegués una mica més però no d'una manera qualsevol, sinó a partir de les nostres diferències. Per això, amb el suport d'un prezi, hem anat explicant algunes de les clares diferències que hi ha entre les dues com l'edat, la família, on anem de vacances, els esports que hem practicat i, per últim, la nostra personalitat. El "factor sorpresa" era que, al final de tot, malgrat totes les diferències que poden haver-hi entre les dues, gràcies a elles ens hem pogut conéixer i ens han portat a estudiar allò que ens agrada i, concretament, a la mateixa facultat que és Blanquerna.

Aquí podeu veure el prezi de l'exposició:

La valoració que les dues extraiem d'aquesta exposició és que, malgrat està molt nervioses, creiem que ens ha sortit força bé. Ha valgut la pena perquè hem pogut posar en pràctica tot el que hem treballat anteriorment a COED, com el discurs, la llengua oral formal, la descripció, el bon comunicador eficaç i el prezi a GTIC.

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Charles Crook

QUÈ ÉS LA CONCEPTUALITZACIÓ?

La conceptualització és la classificació, senzilla i antiga, que es basa en quatre metàfores. 

LES QUATRE METÀFORES:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Aquesta metàfora està relacionada amb el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua: a continuació l'ordinador inicia un nou cicle. Com que en aquests casos l'ordinador no és prou intel·ligent com per saber quina errada té l'alumne i per què, normalment no s'utilitzen els  sistemes tutorials intel·ligents i sí, els programes d'exercici i pràctica. Exemple: genmagic

http://cristinafor.blogspot.com.es

     2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. Exemple: winlogo

http://javierld85.blogspot.com.es/2010_06_01_archive.html

     3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Quan parlem de l'ordinador com a simulador ens referim a què l'ordinador fa de simulador i els alumnes aprenen observant i experimentant. Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials que permeten un aprenentatge per descoberta semblant, però molt més acotada, al que es produeix en els micromons*. Exemple: Els Sims, Microsoft Flight Simulator, BVE Trainsim, etc

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

* L'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne necessàriament reflexiu i actiu; és ell que "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer. Papert

    4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com a eina és cada cop més freqüent a la nostra vida diària. Cada cop més, s'està introduint als infants, ja que l'ordinador ens permeten gestionar i organitzar la informació. Tot i així, com diu el Jordi Vivancos, és important no veure només l'ordinador com una eina. Aquest fet fa que ens limiti a poder utilitzar-lo en totes les seves possibilitats i en els entorns educatius.

http://ticotac.blogspot.com.es/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html

Altres adreces d'interès:

http://hectorros.blogspot.com.es/2009/12/les-funcions-de-lordinador.html

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

 

El discurs

DIGUES DE QUÈ PARLARÈS, PARLA'N I DIGUEES DE QUÈ HAS PARLAT

A l'anterior sessió de COED amb la Rosa Soler vam estar parlant del discurs expositiu, concretament, de la seva llengua i estructura. Això ens servirà per quan haguem de parlar en públic i, especialment, per a la nostra exposició del treball d'identitat i territori.

http://be04.wordpress.com/2008/03/30/un-discurs-comprensible/

La llengua d'un discurs expositiu ha de ser neutre, precisa i accessible.
     Neutre: respectuosa, no pots posicionar-te. En el nostre missatge no pot haver-hi un missatge subliminal.
     Precisa: explicar en una paraula el que pots dir en 10. Terminologia sobre l'àmbit que hem tirat. Per
     exemple: Edulació, lèxic del món educatiu entre professors.
     Accessible: adaptada al nivell dels oients.

Es de tenir molta cura que no tinguis influència de la prosa escrita: no has de parlar com llegeixes.
També és important utilitzar els connectors lògics perquè qui parla té molt clar la relació entra les idees, però que ho ha de tenir clar és qui escolta. Hem de pensar en el públic; i els marcadors textuals, ja que ajuden a organitzar el discurs a qui t'escolta, a seguir el discurs. S'agraeix molt.


L'estructura del discurs no és aleatòria ni impulsada, és una estructura que pretén lligar i connectar d'una manera el tema amb els que l'escolten.

• Obertura

• Introducció: es presenta el tema i els objectius. Pretén cridar l'atenció del públic i mantenir-la. Has de pensar que "Allò que comença bé ja està mig acabat", ja que és el pas clau per a què sigui eficaç i a l'orador li aporta recursos en un moment d'inseguretat.

Què no he de fer a una introducció?

1. Treure't massa importància, no demanar gaire justificacions perquè els oients no et treguin importància.

2. No diguis allò que no faràs o no ets capaç de fer.

3. No tenir cura de la correcció lingüística.

Fórmules introductòries: es poden barrejar en una mateixa presentació.

1. Definició del títol des d'un punt de vista objectiu.

2. Presentar els objectius: que pretenc amb la xarrada, per motivar i centrar l'espectador. 

3. Presentació del guió: com serà l'exposició. Ha de ser apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.

4. Preguntes retòriques: una manera d'anticipar-se. 

5. Esmentar idees amb les quals ve el públic abans que hagis exposat. 

6. Documentació: mostrar alguna notícia o dada que siguin correctes. 

7. Donar alguna informació atrevida, dada espectacular per provocar una afirmació provocadora.

8. Explicar alguna anècdota personal breu, amb una certa intriga i que condueixi al tema. No és un exemple.

• Desenvolupament: sessió i ordre de les idees. Allò que hem dedicat més temps. El desenvolupament variarà segons l'objectiu del discurs, ja que pot ser per a informar: inductiva o deductiva; o per a convèncer: inductiva. 

• Conclusió: Part molt important. 

Funcions bàsiques:

1. Tancar el discurs

2. Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge--> aportar alguna idea nova.

3. Deixar una bona impressió final per a què tot allò que hagis dit es quedi i després i tornin a pensar. La impressió te a veure amb la mirada, els gestos, la roba...

Fórmules de conclusió:

1. Repetir la introducció

2. Resumir els punts principals

3. Invitació a l'acció

4. Anunci d'un esdeveniment futur: guardar-te un As a la màniga.

5. Promesa.

6. Apel·lar els sentiments: hi ha aprenentatge a través dels sentiments.

• Tancament

LA VIQUIPÈDIA

QUÈ ÉS LA VIQUIPÈDIA? 

La viquipèdia és un exemple de wikispace. 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIAhaXbJOJzDmptCcUecpMeo2Rrta4QorfUqcOF8jDpJDj6xZ3kAIUDFcFcYukrrMFzVCZS9KNa0Y_PLSY8kROcySrk_8YxZkgudlawXH8HNjI-H9Mfp1il4hy5m1MqAdWY79o6X-xu4Ci/s1600/Wikipedia-logo-ca.png

Per poder editar i treballar amb la viquipèdia s'ha de saber, prèviament, com fuciona , com s'edita, etc.

- Tenim llicències per agafar informació de la viquipèdia?
- Tot el que diu és cert? Com ho assegures?
- Com s'edita una entrada de la viquipèdia?
- Pots editar un article que ja ha estat creat?
- Se sap qui és l'autor?
- Qui controla les publicacions de la viquipèdia?

Saber respondre tot aquest seguit de preguntes és imprescindible si es vol utilitzar.

- Sabem que podem agafar la informació perquè, a baix de tot de la viquipèdia, apareix la llicència de creative commons. 

- La fiabilitat de la informació dependrà de les referències que tingui aquella entrada. Quan més referències més fiable. 

- També es valoren molt les cites. 

- A més a més, les imatges que apareixen estan també documentades i citades si són lliures o no per ser utilitzades. (commons.wikipedia.com)

- Es pot editar un article ja creat, clicant a modifica. Pot ser anònim o amb autor. Si vols que apareixi el teu nom, primer t'has de registrar. Si t'has registrat, podran veure qui ets mitjançant l'opció mostra l'historial/Eines: llista (la última modificació és la primera que surt).

- Els usuaris són els que controlen les publicacions. Amb l'opció "Afegir aquesta pagina a la teva llista de seguiment" (una estrella) que hi ha a dalt a la dreta, al costat de la barra de cerca, pots seguir aquelles pàgines que t'interessant i que vols saber quan són modificades. 

- Amb això, aquells usuaris que tenen molta activitat a la viquipèdia: publiquen freqüenment, modifiquen i tenen molts vots d'altres usuaris perquè el que posen és interessant, pasan a ser bibliotecaris. Els usuaris bibliotecaris tenen el dret de votar per borrar una entrada que no és objectiva, fa un mal ús de la viquipèdia, etc. Això ho fan amb l'opció Comunitat/portal viquipèdia/presa de descisions.

COM PUC PUBLICAR DE MANERA QUE SIGUI FIABLE ALLÒ QUE POSO?

Per a què una informació sigui fiable s'ha d'extreure de cercadors que ja responen de problemes abans. És a dir, que tinguin un reconeixement social. Allò que publiques ha hagut de estar creat abans.

Llocs on busca informació:

1. Llibre de la biblioteca i books.google.es: ja han estat prèviament seleccionats.
2. Revistes bones: articles d'experts
3. Google acadèmics: scholar.google.es/
4. Webs: només si són d'autoritat reconeguda sobre el tema o si són persones especialitzades en el tema (blog, etc)

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE EL FORMAT VIQUIPÈDIA I LA ENCICLOPÈDIA EN PAPER?

La viquipèdia és molt més fiable, ja que són molts autors i correctors qui revisen la informació. En canvi, la enciclopèdia només hi ha un autor i un corrector per cada 100.000 articles.

ACTIVITAT DE CLASSE --> Modificar o crear una publicació a la viquipèdia

Per realitzar la nostra aportació a la viquipèdia hem hagut de:

• Saber Quins són els pilars fonamentals de la wikipedia?
• Tenir clar Què no és la wikipedia?
• Conèixer i seguir el seu llibre d'estil 
• Llegir la pàgina Com es modifica la wikipedia?

Un cop llegit això i tenir-ho present, la Marta Martínez, la Marta Jové i jo, la Dèbora Segura, hem seleccionat el tema Land Art. Com vam veure que a la wikipedia en castellà hi havia molta més informació que a la viquipèdia en català, vam decidir traduir al català un dels apartats que no hi apareixien. 

PASSOS QUE VAM SEGUIR:

1. Registrar-nos a la viquipèdia: DeboraMartas
2. Traduir l'apartat de finalitats del castellà al català
3. Entrar amb el nostre usuari a la pàgina de Land Art en català
4. Clicar l'opció modifica i enganxar el text traduït
5. Formules d'edició utilitzades: 
1. Parragrafs: : text

                                     : : text

               2. Secció: ==text==

               3. Cites internes

               4. Cites externes: [ web paraula seleccionada ]

               5. Punts dabant les paraules: * text

 

Per veure l'article modificat clica aquí

 El fet de modificar una de les entrades de  la viquipèdia ha sigut una bona experiència ja que ens ha obligat a coneixer més a fons el seu funcionament i a saber justificar i constatar la informació que aportem. 

Hemisferi Esquerre

Com ja sabeu, el nostre cervell està dividit en dues parts. L'hemisferi dret i l'esquerre. 
Tot i que tots dos hemisferis treballen alhora i no hi ha cap que domini d'un sobre l'altre, si que hi ha diferències en el seu "contingut".

A l'hemisferi dret trobem tot el que està relacionat amb la part creativa (música, pintura), la imaginació i la fantasia. En canvi, l'hemisferi esquerra conté la part més racional i científica, com poden ser les matemàtiques, l'anàlisi, el llenguatge, etc.

Per això, hi ha eines que ens ajuden a treballar aquestes coses lògiques i coherents a l'hora d'exposar-les. A continuació trobeu dues de les eines amb les quals treballar:

         1. MAPES CONCEPTUALS: creats per Joseph D. Novak, és un recurs esquemàtic per resumir conceptes. També ens permet organitzar i plasmar de manera estratègica  l'estructuració dels conceptes en la ment i, alhora, és un mètode per aprendre el significat de l'estudi que entra. Entre els conceptes, relacionats entre si, són imprescindibles connectors. És important recordar que no es poden repetir conceptes.

EINA--> El Cmaptools és un programa gratuït, creat per l'Institute for Human and Machine Cognition, que permet la creació de mapes conceptuals. Es treball al local, és a dir, a l'ordinador tot i que es poden guardar arxius de manera online a més a més del local.

ELS MAPES CONCEPTUALS A LES EXPOSICIONS

Quan vols posar un mapa conceptual a una exposició oral és important que els conceptes i les fletxes vagin sortint o es vagin remarcant mica en mica que ho expliques. 

Exemple de mapa conceptual:

Activitat realitzada a classe

Una vegada creat el mapa conceptual el procés per guardar-lo és molt senzill. Només he anat a Equipo/Biblioteca/Documentos/Carpeta mycmaps i allà l'he guardat.
Un cop guardat, he tornat a la pàgina principal i he posat: exporta el camp com a--> fitxer d'imatges
Tingueu en compte que un cop guardat com a imatge, no es podrà modificar.

         2. FLUXOGRAMES: serveixen per organitzar i plasmar procediments encaminats a resoldre una                   tasca. 

EINA--> El Gliffy és un programa per crear fluxogrames que treballa la lògica i les certeses de manera racional. Aquest programa conté una simbologia determinada: http://www.monografias.com/trabajos53/diagrama-de-flujo/Image7256.gif

http://www.gliffy.com

ELS FLUXOGRAMES PODEN SER ÚTILS PER A FUTURS MESTRES EN:

• Planificar tasques pròpies de la tasca a dur a terme.
• Utilitzar l'eina per ensenyar als alumnes. Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, definicions d'ordres i instruccions, etc.

Exemple d'un fluxograma. 

Activitat realitzada a classe

Podem dir que els mapes conceptuals i els fluxogrames es troben a la part racional perquè quan transformem la informació d'un text a un mapa conceptual estem fent operacions mentals per relacionar conceptes que no apareixen. 

Visita servei educatiu: Museu Agbar les Aigües

El dimecres 28 de novembre, en plena SAE, vaig visitar el servei educatiu "Museu Agbar les Aigües".
Aquest museu a més de visites individuals i familiars, també organitza visites i activitats educatives per a escoles, des de educació infantil fins a batxillerat.

En el meu cas, la meva visita anava enfocada a educació infantil.

Museu Agbar les Aigües on Prezi

Com heu vist anteriorment, ofereixen dues activitats diferents. Totes dues són matinals i per a nens/es de 3 a 5 anys.

La primera activitat s'anomena l'aigua a casa.

És una visita curta on converteixen el jardí i el Taller del Museu en una llar especial per poder descobrir les propietats de l'aigua, aprendre a utilitzar-la millor i, alhora, jugar amb ella. En grups reduïts, podran veure les diverses màquines que, fa cent anys, porten l'aigua a casa nostre i recórrer els racons d'aquesta casa tan divertida (la cuina, el safareig i el jardí). A cadascún d'aquests racons es fa una activitat diferent.

L'activitat està disponible des del 3 de juny al 21 de juny de 2013

La segona activitat s'anomena la fàbrica de l’aigua.

També és una visita curta on els nens poden veure la fàbrica que hi ha al museu, com les canonades i dipòsits enormes. També descobriren com arribava l'aigua a les cases i com arriba actualment i allò que fa falta per transportar-la d'un lloc a un altre.

L'activitat està disponible des del 30 d’abril al 31 de maig de 2013

A més a més d'aquestes activitats, també hi ha dues "extraordinàries", una per nadal i l'altre a l'estiu. 

La del nadal està pensada per a què els nens vagin amb les seves famílies i, la de l'estiu per fer-la amb els casals. 

Comunicació audiovisual i/o digital

Parlar i escoltar: procés d'elavorar un missatge.
Escoltar: procés de reelavorar o reconstruir un missatge.

Quan la comunicació és audiovisual és molt més complexe. Hem d'estar molt més atents que amb un text oral i/o escrit. --> Publicitat subliminal.

Saber escoltar. Vídeo de Guillermo Orozco.

Guillermo Orozco en aquest vídeo ens explica que hi ha moltes maneres de veure les coses. Hi ha coses que no aconseguim veure a primera vista. Per això, és important aprendre el principi de representació. El que veiem, molts cops, no correspon a la realitat. Per tant, no tens una bona visió del que succeix i per això no pots ser crític.

L'educació dels infants depèn de la família, l'escola i els mitjans de comunicació. En aquest cas, els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat elevada perquè tot i que moltes persones creguin que no, estan donant un efecte educatiu. Per tant, cal obligar als mitjans de comunicació a ser responsables.

Escoles tradicionals. Saber mirar: entrenar l'ull:
És important fer una alfavetització a les escoles per poder actuar correctament amb els mitjans digitals i que permetin que tots puguem afavorir el màxim aquest camp de pensament.
S'hauria de passar una prova que valores el saber construir i dominar imatges per poder superar aquest coneixement digital. L'autodidactismo mai és suficient, cal l'ajuda de professionals i especialistes.

El mestre del futur

L'últim dia de la SAE, divendres 16 de novembre del 2012, vam tenir un concert del grup "Com sona?" i una conferència del Jaume Cela. 

· Conferència Jaume Cela.

"Educar és una aventura compartida. Sempre et trobes sorprès, coses noves per aprendre"

D'aquesta conferència vull destacar dos punts. El primer és el context en el qual vivim, l'acceleració, i el segon un seguit de verbs els quals són necessaris per una bona educació.

· S'ha d'educar en un context d'acceleració de la societat. Això comporta conseqüències:

1. Hem de saber contactar molt bé que necessita aquella criatura.
2. A causa d'això, als nens els hi estem robant l'infantesa:

"Perdre el temps per guanyar-lo" Rosa Sensat

"Un nen és un animal que estressa però que no s'estressa. Si s'estressa és mala senyal" Jaume Cela

    3. Diversificació de l'educació dels nens. 

        - Abans era a la família i a l'escola.

        - Ara és família, escola, món del lleure, ciutat (serveis per l'ensenyament), paper de la immigració, crisi 

          estat del benestar i del treball i el món de les tecnologies. 

· Verbs necessàris per una bona educació:

1. Acollir les criatures en la seva prolarietat i sense condicions d'acollida.
2. Mostrar la complexitat del món
3. Acompanyar als alumnes en aquest descobriment del món
4. Donar estabilitat emocional
5. La motivació associada a la cultura de l'esforç: L'esforç no va abans que la motivació.
6. Saber escoltar. Ens permet interpretar allò que necessiten els nens/es. A partir d'aquí pots crear i treballar. 

         Excel·lència: intent que els alumnes puguin aconseguir els coneixements partint que tots són diferents.
         Refer la nostre experiència a partir de l'altre. Estar atent en el què diu l'altre i no en allò que nosaltres 

         creiem que diu.

    7. Ajudar a preguntar. El nen/a no ha de tenir por a equivocar-se a l'escola

    8. Donar autonomia perquè puguin dissenyar els seus projectes de vida.

    9.  No malmetre l'autoestima dels alumnes. Cal dir 6 coses que ha fet bé per 1 de malament)

   10. Responsabilització de la seva vida i la dels altres.

  11. L'escola obra portes

  12. Valorar el seu coneixement.

  13. Saber esperar

  14. És important, tenir sentit de l'humor per poder distanciar-nos en certs moments.

Conclusió:

Parlar d'educació avui en dia engloba moltes coses. Com he dit anteriorment, en l'educació dels nens/es influeixen molts factors que és important tenir en compte, sobretot, el món de la tecnologia que, amb els últims anys, ha evolucionat completament.

A més, que és important destacar i, amb això finalitzo, que un mestre no només ha de tenir molts coneixements sinó eines i recursos per posar-los en pràctica i per cridar l'atenció dels alumnes. També saber posar en pràctica tots els verbs anteriors que, per molts coneixements que pugui tenir el mestr@ no implica que sàpiga com fer-ho. 

Aquí us deixo un fragment d'una pel·lícula on una noia aconsegueix ensenyar sense tenir cap estudi. 

Aquesta petita part de la pel·lícula "7 novias para 7 hermanos" és l'exemple que el Jaume Cela va posar a la conferència.

Fotos Blackberry by Dèbora Segura

La mirada educativa

La nena amb la qual m'he documentat té 5 anys. És a dir, fa P-5.

Un dia d'aquesta infant en la seva vida quotidiana comença al matí quan s'aixeca per anar a l'escola. Ella esmorza, es vesteix, es renta la cara i les dents, la seva germana la pentina i l'acompanya a l'aula. Durant el camí, va de la seva mà i es fixa molt bé en els semàfors. Sap quan pot passar i quan no.

No torna a casa fins les 16:30h ja que es queda a dinar allà. A la tarda, berena. Normalment menja fruita i, a vegades, un entrepà de xocolata o galetes amb llet. Després de berenar veu els dibuixos a la televisió. Li encanten!!

Quan es cansa o s'acaben els dibuixos que li agraden, fa els deures (si en té) i després juga. Li agrada molt jugar amb nines. També a fer de profe amb una pissarra de guix que té o dibuixar i pintar. 

Cap a les 19:30 li toca la dutxa. Ella sola es preparar el pijama i la tovallola. El pare omple una mica la banyera perquè pugui quedar-se jugant una estona. Al cap de 10-15 min el pare, la mare o alguna de les germanes tornen per acabar d'ajudar-la amb el bany.

Un cop neta, ajuda a parar la taula als seus germans. Com encara és petita, ella treu els coberts i les tovallons, ja que no es poden trencar, i sopa (li costa menjar bastant).

Finalment, la nena "ajuda" a la mama a fer la motxilla pel dia següent, resen un pare nostre, el "jesusito de mi vida" i se'n va a dormir. 

Relació de les implicacions educatives en la seva història:

Com heu pogut observar, hi ha accions que fa aquesta criatura destacades en negreta. Això és pel fet que, amb aquestes accions, podem trobar una relació amb l'educació tot i que no es portin a terme dins de l'aula a l'escola.

El fet d'anar a l'escola de la mà de la seva germana està aprenent a obeir a les persones més grans i a saber quan pot correr i quan no. És a dir, d'aquesta manera pot conéixer que hi ha diferents situacions en el dia a dia que no són iguals i, per tant, que no pots comportar-te igual.

En el camí a l'escola a més, també es fixa en els semàfors i saps quan pot passar i quan no. Això està relacionat amb l'anterior. Que ella sàpiga quan pot passar i quan no vol dir que sap diferenciar una cosa que està bé i una cosa que està malament. A més a més de "normes" per la nostre seguretat i la dels que ens envolten. També treballa els colors.

Que ja de petits tinguin deures a fer a casa està molt bé. Tot i que, en aquest cas, està relacionat amb l'escola, la feina es fa a casa i, els hi permet treballar la responsabilitat. La professora li ha manat una fitxa tasca i sap que el seu deure és portar-la feta el dia següent. També l'autonomia de ser ella qui es posi a fer-la sense que cap adult hagi d'insistir. 

El fet que aquesta nena jugui a fer de profe amb una pissarra de guix vol dir que està imitant a la seva professora de l'escola. Això és interessant perquè reflecteix clarament com veu a la professora i als seus companys. Per tant, podríem estar parlant d'atenció, la imitació, l'autoritat i la relació seva relació amb els companys de classe.

Preparar el pijama i la tovallola, ajudar a parar la taula als germans i a fer la motxilla a la mama és senyal que ja des de petita està agafant uns hàbits d'ajuda a aquells que l'envolten. És a dir, col·laborar en allò que, dins les seves possibilitats, pot. També la responsabilitat de fer-se les coses que són per ella i no la mala costum que li facin els altres.

Per últim, que l'infant resi amb els seus pares vol dir que tot allò que pot aprendre serà des d'un punt de vista catòlic. Per tant, és molt important perquè l'educació que rep un nen el qual els seus pares són catòlics és molt diferent a la que rep un nen que els seus pares són ateus, musulmas, etc. Aquesta educació es diferenciarà pels valors, els punts de vista, la manera d'entendre les coses, entre d'altres.

 

L'estada a l'escola bressol Dumbo

Avui, tercer dia de la SAE, he estat de "pràctiques per un dia" a una escola bressol. Aquesta escola s'anomena Dumbo i està al Prat de Llobregat. La seva tuturalitat és del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Foto extreta de http://www.elprat.cat/viure/Equipaments/Equipament---Detall/_NYqPI0QV-0qLRupvrnu2MLTiHUNjgWyI2cM2Zmliu-p1CxMkdM1ExA

Aquesta visita a una escola durant la setmana de la SAE consistia en acompanyar a un/a alumne de 3er d’Educació Infantil durant un dia de les seves pràctiques.
En el meu cas, em va tocar una escola bressol del Prat de Llobregat. Els infants del meu grup/classe tenien entre 5 i 9 mesos. Al ser nens tan petits, les activitats no poden estar determinades ja que, depèn molt de com estan els nens aquell dia. El Diijous 15, quan jo hi vaig anar, no vam poder fer cap activitat “extraordinària”. El que van fer va  ser experimentar amb paneres dels tresors, jugar amb sonalls i els hi vam cantar algunes moixaines.

Malgrat no haver pogut assistir a cap activitat “estraordinària”, com descobrir i experimentar la tardor, si que vaig poder posar en pràctica moltes de les moixaines i cançons que he après a l’assignatura de música. A més a més, l’educadora d’aquell grup em va donar consells de com tractar els nens i com seure quan estic amb ells.

En aquest cas, canviar als nens no ho vaig fer però si que vaig donar de berenar a una nena i vaig adormir a dos altres nens. Tot i així, amb això últim ja tenia “pràctica” perquè ho he fet moltes vegades amb els meus nebots o nens els quals he fet de cangur.

Valoració personal
D'aquest dia que he passat a l'aula de lactància de l'escola bressol Dumbo (el Prat de Llobregat) estic molt contenta pel fet que, tant la professora com la meva padrina,  han estat molt atentes amb mi i m'han fet sentir-me a gust, malgrat la timidesa i la prudència.
A més a més, anaven explicant-me el per què de tot allò que féiem i responien els meus dubtes sense cap inconvenient. 

Per una altra banda, des del meu punt de vista penso que hauríem de poder anar més dies, ja que, amb un sol dia no he pogut veure ni aprendre gaire.

Conclusió
Certament, considero que pel que he viscut fins ara, m'agrada molt més estar amb nens de 3 a 5 anys. Igualment, mai havia esta a una classe amb nens/es de 5 a 9 mesos i no m'ha desagradat.

Aquesta diferència d'edat tan gran que hi ha entre un nen de 7 mesos i un de 3 anys fa que no es puguin fer grans activitats i, a més, que el dia evolucioni depenent molt dels nens. Malgrat això, els infants necessiten la teva atenció en tot moment i he tingut l'ocasió de veure als nens i la "panera dels tresors", cantar moixaines i jugar amb ells. És molt gratificant estar amb nens que reclamen la teva companyia i que et regalen somriures en tot moment.

Està amb ells, ja tinguin 5 mesos o 5 anys, em fa molt feliç.

Visita guiada al MNAC: SO I COLOR

Avui Dimarts 13 de novembre hem realitzat la segona activitat de la SAE.

Aquesta segona activitat consistia a fer una visita guiada al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).
La vistia però, no era una visita qualsevol sinó una "simulació" d'un grup d'Infantil. És a dir, per un dia, totes nosaltres hem tornat a ser nenes de 3-5 anys.

El MNAC té un espai anomenat L'educart. L'educart és una proposta que situa i defineix l'art com a part essencial de l'educació de les persones, com a forma de coneixement i sensibilització. La contemplació de l'obra d'art ens aporta una manera nova de mirar el món. Definició de la web del MNAC.

WEB: http://www.mnac.cat/educart/profesorado.jsp?lan=001

En aquest espai, dins d'Educació Infantil, hi ha tres visites diferents: Històries de Relleu (visita taller), Dansa de fades i follets (visita taller) i So i Color (visita dinamitzada).

- En el meu cas, la visita ha sigut So i Color al Romànic. El fet que sigui una visita dinamitzada vol dir que va acompanyada de materials "atractius" com titella, música, puzzles, etc.

Vegem com els nens d'infantil coneixen l'art romànic: visita d'1 hora

1. Benvinguda als alumnes
2. Presentació d'en Geroni. Als nens se'ls hi explica una història on els protagonistes són el Geroni, els seus amics de les pintures i ells. En Geroni és un jutglar de l'edat mitjana que viu des de fa 1000 anys al museu. Com és molt vellet no surt mai i els nens i les nenes i altres coneguts seus, el van a visitar. El Geroni sempre envia una carta a l'escola convidant-los a que vagin a visitar-lo. A més a més, el grup/classe s'aprèn la cançó del joglar. Els seus amics de les pintures són les tres parades on els nens faran les següents activitats.
3. Entrada a la casa i trobada amb el Geroni. El despertem, cantem la cançó i comencem la visita.
4. A la visita hi ha tres parades*. La primera d'elles són els Serafins, tres àngels amb moltes ales i, dins les ales, molts ulls. Amb els serafins es treballen les diferents cares que pot tenir una persona. La segona parada és el Crist de Taull. Aquí se'ls hi posa el Cant de la Cuïlla com a cant d'entrada . Amb el Crist de Taull es treballen els colors i "què es pot dir amb les mans". A més a més, fan un puzzle d'en Crist de Taull. L'última parada és El Griu (animal fantàstic). Aquí se'ls hi explica el conte del griu, el qual, fa molts anys, vigilava els tresors dels castell. El tresor més gran és el llimoner, amb llimones d'or que curaven totes les malalties, que hi ha al seu costat. La seva llarga cua esborrava les petjades per què els lladres no el trobessin.  Aquí també hi ha l'opció de fer un puzzle amb concepte hibrid (creació d'animals).
5. Tornem a trobar-nos amb en Geroni, cantem la cançó i ens acomiadem. 

*Hi ha cinc parades diferents, tot i que només es seleccionen tres. Les altres dues són La mare de Déu i Senefes. En la primera es treballa l'amor entre la mare i el nen i, en la segona, les senefes amb relació a sons.

Proposta so i color: http://www.mnac.cat/doc/lan_001/So_ColorAlRomanic.pdf

Mitjançant BlackBerry by Dèbora Segura

Conferència de l'Anna Pérez: El mestr@ i les TAC

Ahir, dia 12 de novembre de 2012 va començar la SAE (setmana d'activitats extraordinàries).

La primera activitat que hem realitzat ha sigut assistir a una conferència sobre El mestr@ i les TAC (Tecnologia de l'aprenentatge i coneixement.). 
La conferenciant, en aquest cas va ser l'Anna Pérez, mestra, especialitzada en les TAC, d'una escola del Raval, un barri de Barcelona.

Jo d'aquesta exposició vull destacar 10 punts que em van cridar l'atenció i que considero importants:

1. No es tracta de parlar de màquines, sinó de canvi metodològic. Treballar amb diverses fonts inclòs, tocar, experimentar i crear.
2. Actualment, tenim escoles amb una estructura del s.XIX, profes del s.XX i alumnes del s.XXI
3. Com ha de ser un mestr@ avui en dia? Taxonomia de Bloom + TAC (1956)

Un mestr@ ha de recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear. Relacionat amb les TAC són especialment recordar, comprendre i, en aquest cas, motivar.

     4. Per poder treballar amb aquesta metodologia el mestre ha de passar de ser:

- Analògic a Digital

- Lligat a Mòbil: abans estava lligada als llibres, pissarra i experiències. Ara, ha de fer més participatius   

  als alumnes.

- Aïllat a Connectat: la manera de COM et relaciones amb els mestres, pares, alumnes ha canviat 

  completament

- Genèric a Personal: Els mestres eren mestres i prou. Ara, tenen nom, són persones dins de la xarxa.   

  Aquest nom serveis per tenir referències, tant personals com professionals.

- Consumidor a Creador: Amb llibre de text o no, pots crear activitats a mida per als alumnes. Alguns 

  exemples de com crear activitats són les webquest, lloc web (google), educaplay, pedcast, youtube, 

  jclick i moodle.

- Tancat a Obert: abans la dita era "Cada maestrillo tiene su librillo". Ara, Les TAC ens permeten ser 

  més oberts i així, aprendre dels altres, És a dir, estem en continu aprenentatge.

     5. El fet que un mestr@ sigui d'una manera determinada ens permet més comunicació, compartir tot 

         allò que aprenem amb els altres, poder col·laborar i discutir.

     6. Cal donar poder i autoritat als alumnes i conferir-los el sentiment de ser els "amos" del seu propi   

         treball. Ser mestre dels altres (empowerment).

     7. Si nosaltres treballem en xarxa, aconseguirem que els altres també ho facin. 

     8. Fer conscients als alumnes que darerre d'una pantalla hi ha persones.

     9. Amb ordinadors, pantalles, etc, també es fer treball cooperatiu.

   10. Un mestr@ sempre ha de tenir recursos per quan el que té previst fer no es pot dur a terme.

   

     pic.twitter.com/HPbrBGG9                                                    pic.twitter.com/taHdGUqd

Així és Blanquerna.

La música que s'escolta al vídeo una d'elles s'anomena "Blue_Salsa" i, l'altre, "Bradys_harris Heaven Still Flows". L'he obtingut de www.fliker.com


Per la creació d'aquest vídeo he utilitzat el programa de "Windows Live Movie Maker".
El Movie Maker és un programa per editar vídeos, amb o sense audio, molt senzill d'utilitzar.

Treballem amb el Prezi

QUÈ ÉS EL PREZI?

Com heu pogut comprovar, és un programa per fer presentacions online, molt senzill d'utilitzar.
El fet que associï el Prezi amb un arbre, una càmera, una cèl·lula, un mapa i una lupa és perquè, la seva edició podria recordar a tots aquests elements.
   Arbre: la idea central pot estar al centre i després col·loca les idees secundaries al voltant, com si fossin
   les branques.
   Càmera: la pantalla es mou per l'espai com si tu estiguessis  darrere de la càmera.
   Cèl·lula: tots els elements que poses per explica la idea seria són com cèl·lules d'un cos, elements molt
   concrets
   Mapa: l'espai que recull tota la informació és com un mapa
   Lupa: la visió de la informació es va apropant i allunyant com si posessis una lupa.

Per tant, podem dir que el Prezi és un programa de presentacions similar al Power Point per a treballar en la web 2.0, en el qual podem crear treballs en una sola finestra i col·locar efectes com zoom (que ens permet tenir una visió més apropada o més allunyada de la zona de presentació), format de les lletres, imatges, videos, etc.

Per treballar amb el Prezi cal pensar molt bé que vols fer. És important buscar imatges que parlin d'allò que es vol explicar. Quan més creatiu i visual (poc text), millor.

Avantatges:

- Es pot editar per dues persones alhora. 

- Poden veure com faig la presentació des de qualsevol lloc.

- Pots treballar sense internet

- Pots habilitar-lo per a què la gent se'l copiï i pugui modificar-lo al seu gust. 

Quina diferència hi ha entre Powerpoint i Prezi?

En el Prezi:

1. No canvia de diapositiva
2. Et trasllades per les imatges
3. Orientació a les respostes
4. Una únic espai on es troben tots els elements units
5. Poc text
6. Pots seleccionar els elements mitjançant "Flames"

Decàleg del comunicador eficaç

Després d'haver llegit el llibre Com parlar bé en públic, de Rubio, J. i Puigpelat, F. Ed. Pòrtic, i d'haver extret tot allò que hem cregut necessària i imprescindible saber per parlar en públic, a classe i per grups hem construït un decàleg del comunicador eficaç. És a dir, em seleccionat 10 punts que una persona ha de fer per a què sigui considerat un bon comunicador eficaç.

Un cop cada grup tenia els deu punts que ells creien, els hem possat en comú i hem elaborat un conjuntament.

Els deu punts  a tenir en compte són:

1. Control dels nervis
2. Reatroalimentació amb el públic (feedback)
3. Dominar correctament la llengua
4. Domini de la veu: velocitat (pauses), volum i vocalització
5. Combinar el discurs amb humor, exemples i dades concretes (persuadir, convèncer)
6. Domini del llenguatge no verbal
7. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals
8. Elaborar un guió
9. Ser clar, precís, breu i ritme a l'hora d'exposar.
10. Positivisme: donar una bona impressió.

Treballem el Power Point

Com ja sabeu, l'ús dels recursos tecnològics a l'educació és molt freqüent i, a mesura que passa el temps, encara més. Entre els recursos tecnològics que s'utilitzen trobem els vídeos, les pissarres tàctils, les transparències i les diapositives.

Amb aquest últim, qui no s'ha adormit, s'ha avorrit, no ha après re i, fins i tot, a desconnectat totalment?
Si, l'ús "incorrecte" de les presentacions pot provocar que la comunicació emissor-receptor sigui totalment nul·la.

Vegem a continuació que NO s'ha de fer:

1. Col·locar-te enfront dels oients i descarregar tota la informació sense sortir-te del teu objectiu.
2. Posar massa informació a les diapositives, ja que, en comptes d'explicar acabaràs llegint.
3. Que hi hagi un excés d'animacions. Pots provocar que els que t'escolten els hi interessi més les animacions que allò que expliques.
4. Produir un doble discurs. El públic escolta el que expliques a l'hora que llegeix el power point.

Tot i així, aquest tipus de presentacions poden ser valorades de manera positiva en exposicions de doctorat, ja que implica una alta precisió.

Per contra, serà un power point creatiu aquell que:

1. Després de la presentació hi ha un abans i un després entre el que exposa i els que escolten.
2. Es produeix una interacció entre professor-alumne 
3. Si les presentacions permeten flexibilitat al contingut a explicar
4. No cal portar presentacions acabades, sinó anar construint-les entre tots a mesura que avança la presentació.
5. Realitzar una presentació que es pugui anar d'una diapositiva a una altre amb flexibilitat, lliurement.
6. Ampliar i disminuir imatges al llarg de la presentació perquè faciliti la nostra exposició i es faci més entretinguda.

Cal tenir en compte, però, que per crear presentacions hi ha més programes a part del PowerPoint. Entre ells trobem l'Impress, una alternativa de molta qualitat, lliura i gratuïta. La podeu descarregar a www.softcatala.org. També hi ha les presentacions creades mitjançant el Google Drive. Aquesta és més limitada en recursos amb comparació les altres, però et permet compartir-la, xatejar sobre les mateixes al mateix moment que es va creant. És un servei gratuït però no lliure*

*Entrada bloc "Drets d'autor"

Recitació i tria de poema

EL passat 19 d'Octubre  a COED ens van proposar una activitat.

L'activitat consisteix en cercar, seleccionar i triar un poema. Aquest poema, més endavant, l'haurem de recitar davant de la classe.

QUÈ TREBALLEM?

1. La imaginació. Per això als nens petits els hi agrada tant. 
2. Prendre idea del llenguatge que hi ha darrera i el que ens fa sentir.
3. Començar a perdre la vergonya a parlar/recitar davant d'un públic.
4. És un llenguatge que va directa al cor. Pels nens és molt més explícit. 
5. La memòria

El poema que, finalment, jo he triat és "Anirem tots al cel" de Josep Maria Andreu.

Que toquin les trompetes!

Anirem tots cap al cel

amb les mans ben netes!

No ens caldrà portar bastó,

ni sandàlies, ni sarró.

Tu, que estàs tan cansat,

tot d'un plegat

trobaràs que has volat.

Anirem tots cap al cel!

Que toqui el bateria!

Anirem tots cap al cel

amb crits d'alegria!

Sonarà per tot el món

el so dolç d'un vibràfon,

quan toquem els estels.

Anirem tots cap al cel!

http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=158&autor=22

ANÀLISI D'UN BLOC

Aquesta activitat l'he realitzar després de llegir el llibre "Usos educatius dels blogs : Recursos, orientacions i experiències per a docents" de Balagué Puxan.

A continuació trobem l'anàlisi del bloc "http://seminarijordisl.blogspot.com". 

L'autor del bloc http://seminarijordisl.blogspot.com és el Jordi Simón, un professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport a Blanquerna. Universitat Ramón Llull.

Va dirigit als alumnes del seu seminari presencial de Primer d'Educació Infantil de la facultat esmentada anteriorment. 

El Jordi Simón, en aquest bloc, recull activitats/treballs que els alumnes han de realitzar i la seva data d'entrega. A cada presentació, o bé, a la majoria, trobem una imatge la qual té relació amb el contingut de l'entrada i sempre citada d'on l'ha tret. En aquest cas no trobem ni vídeos ni presentacions.

Per tant, podem dir que és un bloc informatiu. No està creat per interactuar, és a dir, no és d'opinió i tampoc de difusió. Moltes de les entrades es poden no entendre sinó has assistit al seminari presencial. 

El bloc presenta una determinada estructura. En el seu encapçalament hi ha el títol del bloc: ""SEMINARI PRIMER DE GRAU MESTRE EN EDUCACIÓ INFANTIL. BLANQUERNA. Bloc de suport al seminari de primer dels estudis de grau en mestre en educació infantil. FPCEE. Blanquerna. URL" 

Al lateral dret del bloc trobem tota una columna on es troben: les etiquetes, informació sobre el bloc, l'arxiu del bloc per anys i mesos, un cercador dins del bloc, el perfil del Jordi (autor del bloc), un seguit de dates que els alumnes han de tenir presents i el gadget del RSS.

A la part esquerra hi ha totes les entrades. A totes elles trobem la data de publicació (dia, mes i any), el títol de l'entrada, un breu resum/explicació del que tracta i la informació en qüestió. També, en diverses entrades hi ha links. 

Finalment, a la part inferior del bloc, hi ha el logotip del CREATIVE COMMONS*

En aquest cas, no trobem comentaris, ja que, com he dit anteriorment, no és un bloc creat per l'opinió pública.  

*Entrada "Drets d'autor"