A l'anterior sessió de COED amb la Rosa Soler vam estar parlant del discurs expositiu, concretament, de la seva llengua i estructura. Això ens servirà per quan haguem de parlar en públic i, especialment, per a la nostra exposició del treball d'identitat i territori.
http://be04.wordpress.com/2008/03/30/un-discurs-comprensible/
La llengua d'un discurs expositiu ha de ser neutre, precisa i accessible.
Neutre: respectuosa, no pots posicionar-te. En el nostre missatge no pot haver-hi un missatge subliminal.
Precisa: explicar en una paraula el que pots dir en 10. Terminologia sobre l'àmbit que hem tirat. Per
exemple: Edulació, lèxic del món educatiu entre professors.
Accessible: adaptada al nivell dels oients.
Es de tenir molta cura que no tinguis influència de la prosa escrita: no has de parlar com llegeixes.
També és important utilitzar els connectors lògics perquè qui parla té molt clar la relació entra les idees, però que ho ha de tenir clar és qui escolta. Hem de pensar en el públic; i els marcadors textuals, ja que ajuden a organitzar el discurs a qui t'escolta, a seguir el discurs. S'agraeix molt.
L'estructura del discurs no és aleatòria ni impulsada, és una estructura que pretén lligar i connectar d'una manera el tema amb els que l'escolten.
- Obertura
- Introducció: es presenta el tema i els objectius. Pretén cridar l'atenció del públic i mantenir-la. Has de pensar que "Allò que comença bé ja està mig acabat", ja que és el pas clau per a què sigui eficaç i a l'orador li aporta recursos en un moment d'inseguretat.
Què no he de fer a una introducció?
1. Treure't massa importància, no demanar gaire justificacions perquè els oients no et treguin importància.
2. No diguis allò que no faràs o no ets capaç de fer.
3. No tenir cura de la correcció lingüística.
Fórmules introductòries: es poden barrejar en una mateixa presentació.
1. Definició del títol des d'un punt de vista objectiu.
2. Presentar els objectius: que pretenc amb la xarrada, per motivar i centrar l'espectador.
3. Presentació del guió: com serà l'exposició. Ha de ser apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
4. Preguntes retòriques: una manera d'anticipar-se.
5. Esmentar idees amb les quals ve el públic abans que hagis exposat.
6. Documentació: mostrar alguna notícia o dada que siguin correctes.
7. Donar alguna informació atrevida, dada espectacular per provocar una afirmació provocadora.
8. Explicar alguna anècdota personal breu, amb una certa intriga i que condueixi al tema. No és un exemple.
- Desenvolupament: sessió i ordre de les idees. Allò que hem dedicat més temps. El desenvolupament variarà segons l'objectiu del discurs, ja que pot ser per a informar: inductiva o deductiva; o per a convèncer: inductiva.
- Conclusió: Part molt important.
Funcions bàsiques:
1. Tancar el discurs
2. Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge--> aportar alguna idea nova.
3. Deixar una bona impressió final per a què tot allò que hagis dit es quedi i després i tornin a pensar. La impressió te a veure amb la mirada, els gestos, la roba...
Fórmules de conclusió:
1. Repetir la introducció
2. Resumir els punts principals
3. Invitació a l'acció
4. Anunci d'un esdeveniment futur: guardar-te un As a la màniga.
5. Promesa.
6. Apel·lar els sentiments: hi ha aprenentatge a través dels sentiments.
- Tancament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada