La mirada educativa

La nena amb la qual m'he documentat té 5 anys. És a dir, fa P-5.

Un dia d'aquesta infant en la seva vida quotidiana comença al matí quan s'aixeca per anar a l'escola. Ella esmorza, es vesteix, es renta la cara i les dents, la seva germana la pentina i l'acompanya a l'aula. Durant el camí, va de la seva mà i es fixa molt bé en els semàfors. Sap quan pot passar i quan no.

No torna a casa fins les 16:30h ja que es queda a dinar allà. A la tarda, berena. Normalment menja fruita i, a vegades, un entrepà de xocolata o galetes amb llet. Després de berenar veu els dibuixos a la televisió. Li encanten!!

Quan es cansa o s'acaben els dibuixos que li agraden, fa els deures (si en té) i després juga. Li agrada molt jugar amb nines. També a fer de profe amb una pissarra de guix que té o dibuixar i pintar. 

Cap a les 19:30 li toca la dutxa. Ella sola es preparar el pijama i la tovallola. El pare omple una mica la banyera perquè pugui quedar-se jugant una estona. Al cap de 10-15 min el pare, la mare o alguna de les germanes tornen per acabar d'ajudar-la amb el bany.

Un cop neta, ajuda a parar la taula als seus germans. Com encara és petita, ella treu els coberts i les tovallons, ja que no es poden trencar, i sopa (li costa menjar bastant).

Finalment, la nena "ajuda" a la mama a fer la motxilla pel dia següent, resen un pare nostre, el "jesusito de mi vida" i se'n va a dormir. 

Relació de les implicacions educatives en la seva història:

Com heu pogut observar, hi ha accions que fa aquesta criatura destacades en negreta. Això és pel fet que, amb aquestes accions, podem trobar una relació amb l'educació tot i que no es portin a terme dins de l'aula a l'escola.

El fet d'anar a l'escola de la mà de la seva germana està aprenent a obeir a les persones més grans i a saber quan pot correr i quan no. És a dir, d'aquesta manera pot conéixer que hi ha diferents situacions en el dia a dia que no són iguals i, per tant, que no pots comportar-te igual.

En el camí a l'escola a més, també es fixa en els semàfors i saps quan pot passar i quan no. Això està relacionat amb l'anterior. Que ella sàpiga quan pot passar i quan no vol dir que sap diferenciar una cosa que està bé i una cosa que està malament. A més a més de "normes" per la nostre seguretat i la dels que ens envolten. També treballa els colors.

Que ja de petits tinguin deures a fer a casa està molt bé. Tot i que, en aquest cas, està relacionat amb l'escola, la feina es fa a casa i, els hi permet treballar la responsabilitat. La professora li ha manat una fitxa tasca i sap que el seu deure és portar-la feta el dia següent. També l'autonomia de ser ella qui es posi a fer-la sense que cap adult hagi d'insistir. 

El fet que aquesta nena jugui a fer de profe amb una pissarra de guix vol dir que està imitant a la seva professora de l'escola. Això és interessant perquè reflecteix clarament com veu a la professora i als seus companys. Per tant, podríem estar parlant d'atenció, la imitació, l'autoritat i la relació seva relació amb els companys de classe.

Preparar el pijama i la tovallola, ajudar a parar la taula als germans i a fer la motxilla a la mama és senyal que ja des de petita està agafant uns hàbits d'ajuda a aquells que l'envolten. És a dir, col·laborar en allò que, dins les seves possibilitats, pot. També la responsabilitat de fer-se les coses que són per ella i no la mala costum que li facin els altres.

Per últim, que l'infant resi amb els seus pares vol dir que tot allò que pot aprendre serà des d'un punt de vista catòlic. Per tant, és molt important perquè l'educació que rep un nen el qual els seus pares són catòlics és molt diferent a la que rep un nen que els seus pares són ateus, musulmas, etc. Aquesta educació es diferenciarà pels valors, els punts de vista, la manera d'entendre les coses, entre d'altres.