El passat 2 d'octubre vam estar treballant la descripció a l'hora de COED.
Vam veure:
- Que de models de descripció no només hi ha un, sinó diversos.
- Les cançons, "Nit de Sant Joan", Sisa
- Poesia Visual, Joan Brossa--> www.joanbrossa.org
- Poesia, Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
- Novel·la, Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson
- Assaig, Grans catalans d'ara, Salvador Espriu
- Conte, Abiyoyo
- Vídeo, Summercat, anunci d'estrella Damm, campanya d'estiu 2009.
Font: dossier Comunicació Oral, escrita i Digital. Prof. Rosa Soler Prat. Grau d'infantil.
2. La Composició del text: Planificació, Composició i Revisió
És important entendre l'escriptura com un procés no lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció d'un escrit. És a dir, fases circulars.
Font: Adaptació de: AMADEO, I; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna
Apunts classe. Prof. Rosa Soler Prat. Grau d'infantil.
2. La Composició del text: Planificació, Composició i Revisió
És important entendre l'escriptura com un procés no lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció d'un escrit. És a dir, fases circulars.
Cada una de les tres fases consisteix en portar a terme unes tasques determinades.
Planificar. És la primera part del procés. Consisteix en:
- Establir els objectius. Decidir quin tipus de text: funció narrativa, funció descriptiva, funció
explicativa i funció persuasiva.
- Decidir com es duran a terme. Mitjançant la pluja d'idees (molt habitual), a partir de
documentació (arxius, documents, etc), prendre apunts i intentar respondre les 6W per no
oblidar cap dada important.
- Seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre. Seleccionar és triar. Poder ordenar la
informació més fàcilment podem agrupar-la de diverses maneres. La primera és formar grups de
mateixa semblança, fer esquemes, mapes conceptuals, col·locar les idees principals al voltant de
la idea central i, a partir d'aquí, anotar tot el que ens suggereix les idees principals i, per últim, la
numeració de les idees.
Redactar. Transformar els plans i les idees en:
- Paràgraf. S'entén per si sol si l'aïlles dels altres paràgrafs. És a dir, té un grau d'independència.
Un paràgraf pot desenvolupar només una idea, més d'una idea, o diversos paràgraf només una
idea.
- Connectors/Marcadors. Uneixen els paràgrafs.
- La puntuació. És l'eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat. (Coma, punt i coma,
punt, dos punts, punts suspensius, els parèntesis, signes d'entonació, guions i cometes).
- Estil. Adequació, Claredat, Precisió, Concisió i Variació.
Revisió. Cal revisar el text no només al final, sinó durant tot el procés de redacció. Revisar significa llegir,
avaluar i decidir.
Font: Adaptació de: AMADEO, I; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna
Apunts classe. Prof. Rosa Soler Prat. Grau d'infantil.
Un cop vist i après això, el nostre treball consistia en descriure una de les companyes de classe. Podíem decidir nosaltres quin model de descripció utilitzar. Aquesta descripció però, havia d'anar acompanyada amb una foto la qual, sense la descripció, mostrés clarament allò que voliem expressar. La foto podía anar acompanyada d'un peu de foto per ajudar a agafar aquest significat.
En el meu cas, vaig decidir descriure la Sara. Vam quedar un dia per fer-li l'entrevista i la foto.
Aquí podeu veure el resultat.
Tal com em mostro, així sóc jo
El reflex de la seguretat
La Sara està nerviosa, no sap quin tipus de preguntes l’esperen. Busquem un espai tranquil on poder fer l’entrevista. Només començar, ja mostra aquest somriure tímid i sincer. Es coneix bé: que li agrada, allò que més por li fa i l’aparença que dona a primera vista.
Aparentment es veu insegura. Repeteix moltes de les preguntes que li faig i sempre riu abans de contestar. Però no és així. No té por del què poden pensar els altres, diu les coses a la cara sense embuts.
Utilitza un llenguatge informal, em tracta de tu a tu. Em fa la sensació que la conec des de fa molt de temps.
Em confessa que no surt al carrer sense mirar-se al mirall. És el primer que fa abans de sortir i el primer a l’arribar. Abans d’agradar a ningú, vols agradar-se a si mateixa. Amb això, també descobreixo la seva passió pel ball i la festa.
Li agradar estar amb els amics i sortir sempre que pot. Em recorda a un mussol. Surt de nit i dorm de dia. És per això, que també als matins costa treure-la del llit.
Sovint pensa en el futur. Té molt clar que vol aprofitar el màxim de temps sent soltera per viatjar i passar-s’ho bé sense cap obligació pel mig. Tot i així, també té molt clar que en un futur, potser una mica llunyà, vol casar-se i tenir fills.
Sense entrar en detalls, també m’explica les parelles que ha tingut i perquè van acabar. Esquiva totalment el tema del sexe.
Finalment, parlem de la família. “La relació amb la meva mare és molt més estreta que amb el pare, però ens portem bé. L’ambient de casa és tranquil”, diu.
El fet que la Sara surti davant d'un mirall és perquè, hi ha un moment a l'entrevista on diu que, el primer que fa abans de sortir i, just a l'arriba a casa, és mirar-se al mirall. A més, mostra aquesta necessitat de veure's bé, segura amb si mateixa, abans de sortir al món i entronar-se a les diferents situacions.
També, la fotografia juga amb el blanc i negre. Una foto en blanc i negre és molt utilitzada al món de la fotografia. Aquest recurs és molt útil quan vols que el receptor, és a dir, la persona que veu la foto, només es centri i fixi la mirada en allò important i no perdi la vista en petits detalls, tonalitats de colors insignificants.
