La llengua oral formal

Ahir, a la classe de COED vam veure els trets característics de la llengua oral formal.

D'aquesta sessió puc extreure que quan parlem de llengua oral formal no només ens referim a trets lingüístics sinó també a trets contextuals i textuals. Aquesta sessió i les que farem més endavant ens ajudaran a fer una bona presentació del treball d'identitat i territori que haurem de fer cap a finals del semestre.

Quan parlem de trets contextuals estem parlant de l'espai i el temps. La llengua no té un caràcter universal, no a tot arreu és igual, hi ha diferents grups socials i, per això, requereix un aprenentatge escolar. A més a més, tot allò que es diu en un discurs és efímer, produït en temps real. Per això cal estar molt atents allò que es diu, perquè, allò que es diu és allò que es queda. Per últim, és un context compartit, hi ha interacció visual i emotiva. Aquesta interacció és la clau de l'èxit de la comunicació.

Els trets textuals han de ser formals i generalment monologada. Per tant, tu ets l'únic responsable del teu text. T'ajudes amb un guió. Normalment l'objectiu és informar, tot i que també es pretén emocionar, canviar d'opinió, etc. Per això és important saber les característiques de cada situació per organitzar la informació i deixar, també, lloc a l'espontaneïtat.

Per últim, els trets lingüístics són els "més importants". Té a veure amb l'entonació. Per a què el discurs no sigui pla les frases han de ser interrogatives i amb exclamacions. S'ha de tenir cura melòdica del discurs. Té relació amb l'actitud, és a dir, com està situat l'emissor davant del públic. També és important tenir cura de no fer ocurrència d'elements díctics (tot allò relacionat amb el context: preposicions, determinants, etc), interjeccions anacoluts (a mitja frase canviar el subjecte), canvis de direcció sintàctica (ordre lògic/estàndar: subj+verb+complement), etc. Per últim, has de tenir una bona correció de la normativa i ús de la varietat estàndard de la llengua.