Seguiment Antoni Bassas

Durant aquest semestre, al mòdul de COED i GTIC hem estat parlant del bon comunicador. Per això, fa uns mesos que ens van proposar fer un seguiment d'una persona coneguda públicament. Aquest seguiment consistia en recollir tota la informació que publicava o realitzava aquesta persona en qualsevol àmbit (xarxes socials, premsa, televisió, etc).

La Marta Martínez, la Xènia Sarroca, la Laura Nicolau, la Sara Ros i jo, la Dèbora Segura vam escollir l'Antoni Bassas.

https://twitter.com/antonibassas

 Per tant, durant dos mesos hem seguit les seves publicacions en el diari ARA, en el seu bloc, en el twitter, en el facebook i algunes aparicions extres com en el Convidat que les hem anat publicant al Bloc del seguiment.

Tot aquest recull l'hem agrupat i hem creat un prezi on podeu veure la informació.

Taxonomia de Bloom d'habilitats del pensament

La Taxonomia de Bloom és una eina fonamental per establir objectius d'aprenentatge. Fa relativament poc, que Andres Churches va actualitzar aquest quadre amb relació a les noves tecnologies. Per tant, va completar cada categoria amb verbs i eines del món digital que possibiliten el desenvolupament de les habilitats per Recordar, Comprendre, Aplicar, Analitzar, Avaluar i Crear.

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Informació extreta de http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3


A continuació podeu veure l'enllaç del quadre de la Taxonomia de Bloom relacionat amb totes les eines que hem treballar a classe durant aquest quadrimestre.

Enllaç

• Reflexió i relació entre la taxonomia de bloom i el treballat a l'aula.

Una vegada estudiades totes les habilitats cognitives a GTIC i feta la taula de la Taxonomia de Bloom relacionada amb les habilitats cognitives que a cada eines s'ha treballat, he pogut entendre clarament quins han sigut els objectius de cada tasca. Considero que aquest fet és molt important perquè ara, un cop acabat tot l'aprenentatge, puc avaluar quin ha sigut el meu nivell de coneixements adquirits i també perquè, en el meu futur com a mestre hauré de mirar constantment quins objectius es treballen a cada activitat. 

També, gràcies a la alavoració de la taula, puc veure quines eines són més interessants amb relació a la Taxonomia. Per tant, des del meu parer, crec que l'ús del Bloc, el Google Drive, el Prezi i els Mapes conceptuals són eines molt útils i amb les quals pots treballar moltes habilitats cognitives alhora. Tot i així, vull destacar que totes les altres, com les Llicències Creative Commons i el Delicious, també m'han semblat molt interessants i estic segura que d'ara endavant les utilitzaré. 

Diferències que ens uneixen

Avui la Marta Jové i Jo per fi hem fet la presentació del nostre treball d'identitat i territori.

L'objectiu era que el grup/classe ens conegués una mica més però no d'una manera qualsevol, sinó a partir de les nostres diferències. Per això, amb el suport d'un prezi, hem anat explicant algunes de les clares diferències que hi ha entre les dues com l'edat, la família, on anem de vacances, els esports que hem practicat i, per últim, la nostra personalitat. El "factor sorpresa" era que, al final de tot, malgrat totes les diferències que poden haver-hi entre les dues, gràcies a elles ens hem pogut conéixer i ens han portat a estudiar allò que ens agrada i, concretament, a la mateixa facultat que és Blanquerna.

Aquí podeu veure el prezi de l'exposició:

La valoració que les dues extraiem d'aquesta exposició és que, malgrat està molt nervioses, creiem que ens ha sortit força bé. Ha valgut la pena perquè hem pogut posar en pràctica tot el que hem treballat anteriorment a COED, com el discurs, la llengua oral formal, la descripció, el bon comunicador eficaç i el prezi a GTIC.

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Charles Crook

QUÈ ÉS LA CONCEPTUALITZACIÓ?

La conceptualització és la classificació, senzilla i antiga, que es basa en quatre metàfores. 

LES QUATRE METÀFORES:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Aquesta metàfora està relacionada amb el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua: a continuació l'ordinador inicia un nou cicle. Com que en aquests casos l'ordinador no és prou intel·ligent com per saber quina errada té l'alumne i per què, normalment no s'utilitzen els  sistemes tutorials intel·ligents i sí, els programes d'exercici i pràctica. Exemple: genmagic

http://cristinafor.blogspot.com.es

     2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. Exemple: winlogo

http://javierld85.blogspot.com.es/2010_06_01_archive.html

     3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Quan parlem de l'ordinador com a simulador ens referim a què l'ordinador fa de simulador i els alumnes aprenen observant i experimentant. Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials que permeten un aprenentatge per descoberta semblant, però molt més acotada, al que es produeix en els micromons*. Exemple: Els Sims, Microsoft Flight Simulator, BVE Trainsim, etc

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

* L'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne necessàriament reflexiu i actiu; és ell que "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer. Papert

    4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com a eina és cada cop més freqüent a la nostra vida diària. Cada cop més, s'està introduint als infants, ja que l'ordinador ens permeten gestionar i organitzar la informació. Tot i així, com diu el Jordi Vivancos, és important no veure només l'ordinador com una eina. Aquest fet fa que ens limiti a poder utilitzar-lo en totes les seves possibilitats i en els entorns educatius.

http://ticotac.blogspot.com.es/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html

Altres adreces d'interès:

http://hectorros.blogspot.com.es/2009/12/les-funcions-de-lordinador.html

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

 

El discurs

DIGUES DE QUÈ PARLARÈS, PARLA'N I DIGUEES DE QUÈ HAS PARLAT

A l'anterior sessió de COED amb la Rosa Soler vam estar parlant del discurs expositiu, concretament, de la seva llengua i estructura. Això ens servirà per quan haguem de parlar en públic i, especialment, per a la nostra exposició del treball d'identitat i territori.

http://be04.wordpress.com/2008/03/30/un-discurs-comprensible/

La llengua d'un discurs expositiu ha de ser neutre, precisa i accessible.
     Neutre: respectuosa, no pots posicionar-te. En el nostre missatge no pot haver-hi un missatge subliminal.
     Precisa: explicar en una paraula el que pots dir en 10. Terminologia sobre l'àmbit que hem tirat. Per
     exemple: Edulació, lèxic del món educatiu entre professors.
     Accessible: adaptada al nivell dels oients.

Es de tenir molta cura que no tinguis influència de la prosa escrita: no has de parlar com llegeixes.
També és important utilitzar els connectors lògics perquè qui parla té molt clar la relació entra les idees, però que ho ha de tenir clar és qui escolta. Hem de pensar en el públic; i els marcadors textuals, ja que ajuden a organitzar el discurs a qui t'escolta, a seguir el discurs. S'agraeix molt.


L'estructura del discurs no és aleatòria ni impulsada, és una estructura que pretén lligar i connectar d'una manera el tema amb els que l'escolten.

• Obertura

• Introducció: es presenta el tema i els objectius. Pretén cridar l'atenció del públic i mantenir-la. Has de pensar que "Allò que comença bé ja està mig acabat", ja que és el pas clau per a què sigui eficaç i a l'orador li aporta recursos en un moment d'inseguretat.

Què no he de fer a una introducció?

1. Treure't massa importància, no demanar gaire justificacions perquè els oients no et treguin importància.

2. No diguis allò que no faràs o no ets capaç de fer.

3. No tenir cura de la correcció lingüística.

Fórmules introductòries: es poden barrejar en una mateixa presentació.

1. Definició del títol des d'un punt de vista objectiu.

2. Presentar els objectius: que pretenc amb la xarrada, per motivar i centrar l'espectador. 

3. Presentació del guió: com serà l'exposició. Ha de ser apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.

4. Preguntes retòriques: una manera d'anticipar-se. 

5. Esmentar idees amb les quals ve el públic abans que hagis exposat. 

6. Documentació: mostrar alguna notícia o dada que siguin correctes. 

7. Donar alguna informació atrevida, dada espectacular per provocar una afirmació provocadora.

8. Explicar alguna anècdota personal breu, amb una certa intriga i que condueixi al tema. No és un exemple.

• Desenvolupament: sessió i ordre de les idees. Allò que hem dedicat més temps. El desenvolupament variarà segons l'objectiu del discurs, ja que pot ser per a informar: inductiva o deductiva; o per a convèncer: inductiva. 

• Conclusió: Part molt important. 

Funcions bàsiques:

1. Tancar el discurs

2. Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge--> aportar alguna idea nova.

3. Deixar una bona impressió final per a què tot allò que hagis dit es quedi i després i tornin a pensar. La impressió te a veure amb la mirada, els gestos, la roba...

Fórmules de conclusió:

1. Repetir la introducció

2. Resumir els punts principals

3. Invitació a l'acció

4. Anunci d'un esdeveniment futur: guardar-te un As a la màniga.

5. Promesa.

6. Apel·lar els sentiments: hi ha aprenentatge a través dels sentiments.

• Tancament