ESCOLA BRESSOL MUNIDICAL L'ORENETA

Després de tres anys sense actualitzar...

Ja estic a 3er del Grau d'Educació Infantil i, he decidit fer el meu diari de pràctiques mitjançant el blog. 

Per començar el practicum, us deixo acontinuació un póster que he fet sobre l'escola on estic fent les pràctiques i el pla d'acollida que he escrit per rebre la/el alumne d'EI de primer, que vindrà a visitar-nos el proper 12 i 13 de novembre.

I... que comenci l'aventura!!!!

PLA D'ACOLLIDA

Benvolgut/da XXX, abans de tot, em presento. Sóc la Dèbora Segura, estudiant de 3er d’Educació Infantil de Blanquerna (URL) i durant el 12 i 13 de Novembre seré la teva padrina, en la teva estada a l’EBM l’Oreneta.

L’escola bressol municipal l’Oreneta, com molt bé diu el mateix nom, és municipal, pertany a l’Ajuntament de Barcelona. Està situada a la Plaça de Santa Eulàlia, número 18 (Sarrià). Com podràs comprovar dijous quan vinguis, l’escola està dins del mateix recinte que l’escola d’Educació Infantil i Primària Dolors Monserdà-Santapau, en un entorn natural al peu de la muntanya de Collserola.

Aquesta escola, com totes les escoles municipals, es defineix com una escola oberta a la participació de les famílies. És un model d’intervenció basat en l’intercanvi entre infants, famílies i educadors.  La relació informal del dia a dia amb les famílies ajuda molt el traspàs de tota informació necessària en relació als infants i l’escola. És una escola oberta a tothom i compromesa amb la seva realitat social. Cada infant fa el seu propi recorregut de desenvolupament i aprenentatge, respectant els seus ritmes i necessitats. Parteix de la valoració de l’infant per ell mateix, de l’acceptació i valoració de les seves particularitats.

L’escola està organitzada en cinc grups d’infants. El grup de lactants (0-1 any) és de 8 nens, els dos grups de caminants (1-2 anys) són de 13 infants i els grups de grans (2-3 anys) són de 20. Cada grup d'infants té un tutor o una tutora, i compta amb el suport d'una alumna de 3er d’Educació Infantil de la nostra Universitat (URL), entre elles jo mateixa, en les franges d'alimentació i descans.  

Malgrat que l’horari lectiu de l’escola bressol és de 9 a 13 i de 15 a 17 hores, també s’acullen els infants a partir de les 8, que és l’hora d’acollida.  El meu horari concretament és de 8:30 a 15 i de 15:45 a 17. Tot i així, no et demanaré que arribis a les 8.30 si no vols, sinó que pots entrar a les 9 com tota la resta d’infants i mestres.

El grup-classe on estic jo és l’aula de lactants. Com he esmentat anteriorment, el grup de lactants (0-1 anys) és de 8 infants: 4 nens i 4 nenes. A dia d’avui els nens estan compresos entre els 5 i els 8 mesos. En general són molt petits, només es desplacen 2 d’ells, dos més s’aguanten asseguts i la resta es giren i es donen la volta. Una altra curiositat és que dos de les nenes són dues bessones, tot i que no s’assemblen gens, ja ho veuràs! Quatre dels nadons els porten entre les 8 i les 9, on els hi donem l’esmorzar (si no venen esmorzats de casa), els hi canviem els bolquers si és necessari i després, una mica abans de les nou, acostumen a dormir. D’una altra banda, tots tenen introduïdes la fruita, les verdures, el pollastre i la badella menys un dels nens que, de moment, només va amb llet.

Amb els més petits el més important són les seves necessitats bàsiques. Per tant, treballem sobretot molt que agafin la rutina de dormir-se sols al bressol. Quan arriben els pares són els encarregats de treure els pitets del dinar i del berenar i deixar-los a les safates que hi ha al passadís, al costat de la porta. També han de deixar l’agenda i deixar-la a la seva safata corresponent. Des que arriben fins l’hora de dinar, a les 11:30, els infants juguen amb diferents joguines que tenen al seu abast, quin so fan i sobretot, quin gust tenen! Els que es desplacen van d’un costat a l’altre coneixent món! Després de dinar, canviem bolquers i mica en mica els anem posant a dormir. De moment, és difícil que tots dormin alhora perquè cadascú té el seu ritme, però intentem que tots, sigui més tard o més d’hora, dormin abans del berenar, que el porten a les 15 hores. Tant a l’hora de dinar com a l’hora de berenar, sempre ve algun suport més, que pot ser tant la complementària com la directora. Després de dinar tornem a canviar bolquers i tornen a jugar fins les 17h que els venen a buscar. Només el nen que només pren biberó no berena a l’escola perquè se’n va cap a les 14:30-15h.

Cal que tinguis en compte…

1. Cal portar roba còmode de recanvi i calçat que no sigui de carrer. Et recomano uns crocks o, si no en tens, amb unes bambes que puguis netejar a la rentadora abans de venir també està bé. A l’escola hi ha un sala on et pots canviar i deixar la bossa.
2. Tota informació rellevant que han de saber els pares s’escriu a l’agenda personal de cada nen. Sempre apuntem les diposicions que fan, les hores que dormen, com han dinat i si s’escau, qualsevol altre comentari que se’ls hi hagi de fer. Generalment, la mestra també escriu anècdotes del dia.
3. Pots portar el teu tàper. Hi ha microones. També pots dinar a l’escola per ___ € o, a un bar-restaurant que hi ha a pocs minuts. Si vius a prop, sempre pots marxar a casa! ;)
4. Si vens en transport privat és la sortida 9 de la ronda de d’alt. La moto la pots aparcar sense problemes, però el cotxe si que és molt complicat per trobar aparcament. Si en canvi, vens amb transport públic hi ha vàries opcions. A l’escola arriba el bus 60 (parada ___ si vens de les Corts o parada___ si vens de Zona Universitària), el V7 i 66 (final de la línia). També pots agafar els ferrocarrils i baixar al peu del funicular.
5. Per canviar un bolquer amb caca sempre t’has de posar guants de plàstic i netejar-te les mans un cop has acabat. D’una altra banda, per netejar els nens a l’hora de canviar-li el bolquer, a l’escola no utilizem tovalloletes sinó que fem servir cotó mollat amb una mica de sabó.

Si no em deixo res important, que crec i espero que no, això és tot. El meu e-mail és deborasr@blanquerna.url.edu per si tens qualsevol dubte o em vols comentar qualsevol cosa, estic a la teva disposició.

T’espero amb moltes ganes i amb il·lusió de poder compartir amb tú aquests dos dies de la meva estada de pràctiques. Espero i desitjo que tant tu, com jo, gaudim plegades i aprenguem l’una de l’altra.

Fins aviat,

Dèbora Segura

Seguiment Antoni Bassas

Durant aquest semestre, al mòdul de COED i GTIC hem estat parlant del bon comunicador. Per això, fa uns mesos que ens van proposar fer un seguiment d'una persona coneguda públicament. Aquest seguiment consistia en recollir tota la informació que publicava o realitzava aquesta persona en qualsevol àmbit (xarxes socials, premsa, televisió, etc).

La Marta Martínez, la Xènia Sarroca, la Laura Nicolau, la Sara Ros i jo, la Dèbora Segura vam escollir l'Antoni Bassas.

https://twitter.com/antonibassas

 Per tant, durant dos mesos hem seguit les seves publicacions en el diari ARA, en el seu bloc, en el twitter, en el facebook i algunes aparicions extres com en el Convidat que les hem anat publicant al Bloc del seguiment.

Tot aquest recull l'hem agrupat i hem creat un prezi on podeu veure la informació.

Taxonomia de Bloom d'habilitats del pensament

La Taxonomia de Bloom és una eina fonamental per establir objectius d'aprenentatge. Fa relativament poc, que Andres Churches va actualitzar aquest quadre amb relació a les noves tecnologies. Per tant, va completar cada categoria amb verbs i eines del món digital que possibiliten el desenvolupament de les habilitats per Recordar, Comprendre, Aplicar, Analitzar, Avaluar i Crear.

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Informació extreta de http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3


A continuació podeu veure l'enllaç del quadre de la Taxonomia de Bloom relacionat amb totes les eines que hem treballar a classe durant aquest quadrimestre.

Enllaç

• Reflexió i relació entre la taxonomia de bloom i el treballat a l'aula.

Una vegada estudiades totes les habilitats cognitives a GTIC i feta la taula de la Taxonomia de Bloom relacionada amb les habilitats cognitives que a cada eines s'ha treballat, he pogut entendre clarament quins han sigut els objectius de cada tasca. Considero que aquest fet és molt important perquè ara, un cop acabat tot l'aprenentatge, puc avaluar quin ha sigut el meu nivell de coneixements adquirits i també perquè, en el meu futur com a mestre hauré de mirar constantment quins objectius es treballen a cada activitat. 

També, gràcies a la alavoració de la taula, puc veure quines eines són més interessants amb relació a la Taxonomia. Per tant, des del meu parer, crec que l'ús del Bloc, el Google Drive, el Prezi i els Mapes conceptuals són eines molt útils i amb les quals pots treballar moltes habilitats cognitives alhora. Tot i així, vull destacar que totes les altres, com les Llicències Creative Commons i el Delicious, també m'han semblat molt interessants i estic segura que d'ara endavant les utilitzaré. 

Diferències que ens uneixen

Avui la Marta Jové i Jo per fi hem fet la presentació del nostre treball d'identitat i territori.

L'objectiu era que el grup/classe ens conegués una mica més però no d'una manera qualsevol, sinó a partir de les nostres diferències. Per això, amb el suport d'un prezi, hem anat explicant algunes de les clares diferències que hi ha entre les dues com l'edat, la família, on anem de vacances, els esports que hem practicat i, per últim, la nostra personalitat. El "factor sorpresa" era que, al final de tot, malgrat totes les diferències que poden haver-hi entre les dues, gràcies a elles ens hem pogut conéixer i ens han portat a estudiar allò que ens agrada i, concretament, a la mateixa facultat que és Blanquerna.

Aquí podeu veure el prezi de l'exposició:

La valoració que les dues extraiem d'aquesta exposició és que, malgrat està molt nervioses, creiem que ens ha sortit força bé. Ha valgut la pena perquè hem pogut posar en pràctica tot el que hem treballat anteriorment a COED, com el discurs, la llengua oral formal, la descripció, el bon comunicador eficaç i el prezi a GTIC.

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Charles Crook

QUÈ ÉS LA CONCEPTUALITZACIÓ?

La conceptualització és la classificació, senzilla i antiga, que es basa en quatre metàfores. 

LES QUATRE METÀFORES:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Aquesta metàfora està relacionada amb el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua: a continuació l'ordinador inicia un nou cicle. Com que en aquests casos l'ordinador no és prou intel·ligent com per saber quina errada té l'alumne i per què, normalment no s'utilitzen els  sistemes tutorials intel·ligents i sí, els programes d'exercici i pràctica. Exemple: genmagic

http://cristinafor.blogspot.com.es

     2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. Exemple: winlogo

http://javierld85.blogspot.com.es/2010_06_01_archive.html

     3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Quan parlem de l'ordinador com a simulador ens referim a què l'ordinador fa de simulador i els alumnes aprenen observant i experimentant. Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials que permeten un aprenentatge per descoberta semblant, però molt més acotada, al que es produeix en els micromons*. Exemple: Els Sims, Microsoft Flight Simulator, BVE Trainsim, etc

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

* L'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne necessàriament reflexiu i actiu; és ell que "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer. Papert

    4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com a eina és cada cop més freqüent a la nostra vida diària. Cada cop més, s'està introduint als infants, ja que l'ordinador ens permeten gestionar i organitzar la informació. Tot i així, com diu el Jordi Vivancos, és important no veure només l'ordinador com una eina. Aquest fet fa que ens limiti a poder utilitzar-lo en totes les seves possibilitats i en els entorns educatius.

http://ticotac.blogspot.com.es/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html

Altres adreces d'interès:

http://hectorros.blogspot.com.es/2009/12/les-funcions-de-lordinador.html

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

 

El discurs

DIGUES DE QUÈ PARLARÈS, PARLA'N I DIGUEES DE QUÈ HAS PARLAT

A l'anterior sessió de COED amb la Rosa Soler vam estar parlant del discurs expositiu, concretament, de la seva llengua i estructura. Això ens servirà per quan haguem de parlar en públic i, especialment, per a la nostra exposició del treball d'identitat i territori.

http://be04.wordpress.com/2008/03/30/un-discurs-comprensible/

La llengua d'un discurs expositiu ha de ser neutre, precisa i accessible.
     Neutre: respectuosa, no pots posicionar-te. En el nostre missatge no pot haver-hi un missatge subliminal.
     Precisa: explicar en una paraula el que pots dir en 10. Terminologia sobre l'àmbit que hem tirat. Per
     exemple: Edulació, lèxic del món educatiu entre professors.
     Accessible: adaptada al nivell dels oients.

Es de tenir molta cura que no tinguis influència de la prosa escrita: no has de parlar com llegeixes.
També és important utilitzar els connectors lògics perquè qui parla té molt clar la relació entra les idees, però que ho ha de tenir clar és qui escolta. Hem de pensar en el públic; i els marcadors textuals, ja que ajuden a organitzar el discurs a qui t'escolta, a seguir el discurs. S'agraeix molt.


L'estructura del discurs no és aleatòria ni impulsada, és una estructura que pretén lligar i connectar d'una manera el tema amb els que l'escolten.

• Obertura

• Introducció: es presenta el tema i els objectius. Pretén cridar l'atenció del públic i mantenir-la. Has de pensar que "Allò que comença bé ja està mig acabat", ja que és el pas clau per a què sigui eficaç i a l'orador li aporta recursos en un moment d'inseguretat.

Què no he de fer a una introducció?

1. Treure't massa importància, no demanar gaire justificacions perquè els oients no et treguin importància.

2. No diguis allò que no faràs o no ets capaç de fer.

3. No tenir cura de la correcció lingüística.

Fórmules introductòries: es poden barrejar en una mateixa presentació.

1. Definició del títol des d'un punt de vista objectiu.

2. Presentar els objectius: que pretenc amb la xarrada, per motivar i centrar l'espectador. 

3. Presentació del guió: com serà l'exposició. Ha de ser apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.

4. Preguntes retòriques: una manera d'anticipar-se. 

5. Esmentar idees amb les quals ve el públic abans que hagis exposat. 

6. Documentació: mostrar alguna notícia o dada que siguin correctes. 

7. Donar alguna informació atrevida, dada espectacular per provocar una afirmació provocadora.

8. Explicar alguna anècdota personal breu, amb una certa intriga i que condueixi al tema. No és un exemple.

• Desenvolupament: sessió i ordre de les idees. Allò que hem dedicat més temps. El desenvolupament variarà segons l'objectiu del discurs, ja que pot ser per a informar: inductiva o deductiva; o per a convèncer: inductiva. 

• Conclusió: Part molt important. 

Funcions bàsiques:

1. Tancar el discurs

2. Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge--> aportar alguna idea nova.

3. Deixar una bona impressió final per a què tot allò que hagis dit es quedi i després i tornin a pensar. La impressió te a veure amb la mirada, els gestos, la roba...

Fórmules de conclusió:

1. Repetir la introducció

2. Resumir els punts principals

3. Invitació a l'acció

4. Anunci d'un esdeveniment futur: guardar-te un As a la màniga.

5. Promesa.

6. Apel·lar els sentiments: hi ha aprenentatge a través dels sentiments.

• Tancament

LA VIQUIPÈDIA

QUÈ ÉS LA VIQUIPÈDIA? 

La viquipèdia és un exemple de wikispace. 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIAhaXbJOJzDmptCcUecpMeo2Rrta4QorfUqcOF8jDpJDj6xZ3kAIUDFcFcYukrrMFzVCZS9KNa0Y_PLSY8kROcySrk_8YxZkgudlawXH8HNjI-H9Mfp1il4hy5m1MqAdWY79o6X-xu4Ci/s1600/Wikipedia-logo-ca.png

Per poder editar i treballar amb la viquipèdia s'ha de saber, prèviament, com fuciona , com s'edita, etc.

- Tenim llicències per agafar informació de la viquipèdia?
- Tot el que diu és cert? Com ho assegures?
- Com s'edita una entrada de la viquipèdia?
- Pots editar un article que ja ha estat creat?
- Se sap qui és l'autor?
- Qui controla les publicacions de la viquipèdia?

Saber respondre tot aquest seguit de preguntes és imprescindible si es vol utilitzar.

- Sabem que podem agafar la informació perquè, a baix de tot de la viquipèdia, apareix la llicència de creative commons. 

- La fiabilitat de la informació dependrà de les referències que tingui aquella entrada. Quan més referències més fiable. 

- També es valoren molt les cites. 

- A més a més, les imatges que apareixen estan també documentades i citades si són lliures o no per ser utilitzades. (commons.wikipedia.com)

- Es pot editar un article ja creat, clicant a modifica. Pot ser anònim o amb autor. Si vols que apareixi el teu nom, primer t'has de registrar. Si t'has registrat, podran veure qui ets mitjançant l'opció mostra l'historial/Eines: llista (la última modificació és la primera que surt).

- Els usuaris són els que controlen les publicacions. Amb l'opció "Afegir aquesta pagina a la teva llista de seguiment" (una estrella) que hi ha a dalt a la dreta, al costat de la barra de cerca, pots seguir aquelles pàgines que t'interessant i que vols saber quan són modificades. 

- Amb això, aquells usuaris que tenen molta activitat a la viquipèdia: publiquen freqüenment, modifiquen i tenen molts vots d'altres usuaris perquè el que posen és interessant, pasan a ser bibliotecaris. Els usuaris bibliotecaris tenen el dret de votar per borrar una entrada que no és objectiva, fa un mal ús de la viquipèdia, etc. Això ho fan amb l'opció Comunitat/portal viquipèdia/presa de descisions.

COM PUC PUBLICAR DE MANERA QUE SIGUI FIABLE ALLÒ QUE POSO?

Per a què una informació sigui fiable s'ha d'extreure de cercadors que ja responen de problemes abans. És a dir, que tinguin un reconeixement social. Allò que publiques ha hagut de estar creat abans.

Llocs on busca informació:

1. Llibre de la biblioteca i books.google.es: ja han estat prèviament seleccionats.
2. Revistes bones: articles d'experts
3. Google acadèmics: scholar.google.es/
4. Webs: només si són d'autoritat reconeguda sobre el tema o si són persones especialitzades en el tema (blog, etc)

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE EL FORMAT VIQUIPÈDIA I LA ENCICLOPÈDIA EN PAPER?

La viquipèdia és molt més fiable, ja que són molts autors i correctors qui revisen la informació. En canvi, la enciclopèdia només hi ha un autor i un corrector per cada 100.000 articles.

ACTIVITAT DE CLASSE --> Modificar o crear una publicació a la viquipèdia

Per realitzar la nostra aportació a la viquipèdia hem hagut de:

• Saber Quins són els pilars fonamentals de la wikipedia?
• Tenir clar Què no és la wikipedia?
• Conèixer i seguir el seu llibre d'estil 
• Llegir la pàgina Com es modifica la wikipedia?

Un cop llegit això i tenir-ho present, la Marta Martínez, la Marta Jové i jo, la Dèbora Segura, hem seleccionat el tema Land Art. Com vam veure que a la wikipedia en castellà hi havia molta més informació que a la viquipèdia en català, vam decidir traduir al català un dels apartats que no hi apareixien. 

PASSOS QUE VAM SEGUIR:

1. Registrar-nos a la viquipèdia: DeboraMartas
2. Traduir l'apartat de finalitats del castellà al català
3. Entrar amb el nostre usuari a la pàgina de Land Art en català
4. Clicar l'opció modifica i enganxar el text traduït
5. Formules d'edició utilitzades: 
1. Parragrafs: : text

                                     : : text

               2. Secció: ==text==

               3. Cites internes

               4. Cites externes: [ web paraula seleccionada ]

               5. Punts dabant les paraules: * text

 

Per veure l'article modificat clica aquí

 El fet de modificar una de les entrades de  la viquipèdia ha sigut una bona experiència ja que ens ha obligat a coneixer més a fons el seu funcionament i a saber justificar i constatar la informació que aportem.