Taxonomia de Bloom d'habilitats del pensament

La Taxonomia de Bloom és una eina fonamental per establir objectius d'aprenentatge. Fa relativament poc, que Andres Churches va actualitzar aquest quadre amb relació a les noves tecnologies. Per tant, va completar cada categoria amb verbs i eines del món digital que possibiliten el desenvolupament de les habilitats per Recordar, Comprendre, Aplicar, Analitzar, Avaluar i Crear.

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Informació extreta de http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3


A continuació podeu veure l'enllaç del quadre de la Taxonomia de Bloom relacionat amb totes les eines que hem treballar a classe durant aquest quadrimestre.

Enllaç

• Reflexió i relació entre la taxonomia de bloom i el treballat a l'aula.

Una vegada estudiades totes les habilitats cognitives a GTIC i feta la taula de la Taxonomia de Bloom relacionada amb les habilitats cognitives que a cada eines s'ha treballat, he pogut entendre clarament quins han sigut els objectius de cada tasca. Considero que aquest fet és molt important perquè ara, un cop acabat tot l'aprenentatge, puc avaluar quin ha sigut el meu nivell de coneixements adquirits i també perquè, en el meu futur com a mestre hauré de mirar constantment quins objectius es treballen a cada activitat. 

També, gràcies a la alavoració de la taula, puc veure quines eines són més interessants amb relació a la Taxonomia. Per tant, des del meu parer, crec que l'ús del Bloc, el Google Drive, el Prezi i els Mapes conceptuals són eines molt útils i amb les quals pots treballar moltes habilitats cognitives alhora. Tot i així, vull destacar que totes les altres, com les Llicències Creative Commons i el Delicious, també m'han semblat molt interessants i estic segura que d'ara endavant les utilitzaré. 

Diferències que ens uneixen

Avui la Marta Jové i Jo per fi hem fet la presentació del nostre treball d'identitat i territori.

L'objectiu era que el grup/classe ens conegués una mica més però no d'una manera qualsevol, sinó a partir de les nostres diferències. Per això, amb el suport d'un prezi, hem anat explicant algunes de les clares diferències que hi ha entre les dues com l'edat, la família, on anem de vacances, els esports que hem practicat i, per últim, la nostra personalitat. El "factor sorpresa" era que, al final de tot, malgrat totes les diferències que poden haver-hi entre les dues, gràcies a elles ens hem pogut conéixer i ens han portat a estudiar allò que ens agrada i, concretament, a la mateixa facultat que és Blanquerna.

Aquí podeu veure el prezi de l'exposició:

La valoració que les dues extraiem d'aquesta exposició és que, malgrat està molt nervioses, creiem que ens ha sortit força bé. Ha valgut la pena perquè hem pogut posar en pràctica tot el que hem treballat anteriorment a COED, com el discurs, la llengua oral formal, la descripció, el bon comunicador eficaç i el prezi a GTIC.

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Charles Crook

QUÈ ÉS LA CONCEPTUALITZACIÓ?

La conceptualització és la classificació, senzilla i antiga, que es basa en quatre metàfores. 

LES QUATRE METÀFORES:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Aquesta metàfora està relacionada amb el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua: a continuació l'ordinador inicia un nou cicle. Com que en aquests casos l'ordinador no és prou intel·ligent com per saber quina errada té l'alumne i per què, normalment no s'utilitzen els  sistemes tutorials intel·ligents i sí, els programes d'exercici i pràctica. Exemple: genmagic

http://cristinafor.blogspot.com.es

     2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. Exemple: winlogo

http://javierld85.blogspot.com.es/2010_06_01_archive.html

     3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Quan parlem de l'ordinador com a simulador ens referim a què l'ordinador fa de simulador i els alumnes aprenen observant i experimentant. Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials que permeten un aprenentatge per descoberta semblant, però molt més acotada, al que es produeix en els micromons*. Exemple: Els Sims, Microsoft Flight Simulator, BVE Trainsim, etc

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

* L'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne necessàriament reflexiu i actiu; és ell que "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer. Papert

    4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com a eina és cada cop més freqüent a la nostra vida diària. Cada cop més, s'està introduint als infants, ja que l'ordinador ens permeten gestionar i organitzar la informació. Tot i així, com diu el Jordi Vivancos, és important no veure només l'ordinador com una eina. Aquest fet fa que ens limiti a poder utilitzar-lo en totes les seves possibilitats i en els entorns educatius.

http://ticotac.blogspot.com.es/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html

Altres adreces d'interès:

http://hectorros.blogspot.com.es/2009/12/les-funcions-de-lordinador.html

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

 

El discurs

DIGUES DE QUÈ PARLARÈS, PARLA'N I DIGUEES DE QUÈ HAS PARLAT

A l'anterior sessió de COED amb la Rosa Soler vam estar parlant del discurs expositiu, concretament, de la seva llengua i estructura. Això ens servirà per quan haguem de parlar en públic i, especialment, per a la nostra exposició del treball d'identitat i territori.

http://be04.wordpress.com/2008/03/30/un-discurs-comprensible/

La llengua d'un discurs expositiu ha de ser neutre, precisa i accessible.
     Neutre: respectuosa, no pots posicionar-te. En el nostre missatge no pot haver-hi un missatge subliminal.
     Precisa: explicar en una paraula el que pots dir en 10. Terminologia sobre l'àmbit que hem tirat. Per
     exemple: Edulació, lèxic del món educatiu entre professors.
     Accessible: adaptada al nivell dels oients.

Es de tenir molta cura que no tinguis influència de la prosa escrita: no has de parlar com llegeixes.
També és important utilitzar els connectors lògics perquè qui parla té molt clar la relació entra les idees, però que ho ha de tenir clar és qui escolta. Hem de pensar en el públic; i els marcadors textuals, ja que ajuden a organitzar el discurs a qui t'escolta, a seguir el discurs. S'agraeix molt.


L'estructura del discurs no és aleatòria ni impulsada, és una estructura que pretén lligar i connectar d'una manera el tema amb els que l'escolten.

• Obertura

• Introducció: es presenta el tema i els objectius. Pretén cridar l'atenció del públic i mantenir-la. Has de pensar que "Allò que comença bé ja està mig acabat", ja que és el pas clau per a què sigui eficaç i a l'orador li aporta recursos en un moment d'inseguretat.

Què no he de fer a una introducció?

1. Treure't massa importància, no demanar gaire justificacions perquè els oients no et treguin importància.

2. No diguis allò que no faràs o no ets capaç de fer.

3. No tenir cura de la correcció lingüística.

Fórmules introductòries: es poden barrejar en una mateixa presentació.

1. Definició del títol des d'un punt de vista objectiu.

2. Presentar els objectius: que pretenc amb la xarrada, per motivar i centrar l'espectador. 

3. Presentació del guió: com serà l'exposició. Ha de ser apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.

4. Preguntes retòriques: una manera d'anticipar-se. 

5. Esmentar idees amb les quals ve el públic abans que hagis exposat. 

6. Documentació: mostrar alguna notícia o dada que siguin correctes. 

7. Donar alguna informació atrevida, dada espectacular per provocar una afirmació provocadora.

8. Explicar alguna anècdota personal breu, amb una certa intriga i que condueixi al tema. No és un exemple.

• Desenvolupament: sessió i ordre de les idees. Allò que hem dedicat més temps. El desenvolupament variarà segons l'objectiu del discurs, ja que pot ser per a informar: inductiva o deductiva; o per a convèncer: inductiva. 

• Conclusió: Part molt important. 

Funcions bàsiques:

1. Tancar el discurs

2. Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge--> aportar alguna idea nova.

3. Deixar una bona impressió final per a què tot allò que hagis dit es quedi i després i tornin a pensar. La impressió te a veure amb la mirada, els gestos, la roba...

Fórmules de conclusió:

1. Repetir la introducció

2. Resumir els punts principals

3. Invitació a l'acció

4. Anunci d'un esdeveniment futur: guardar-te un As a la màniga.

5. Promesa.

6. Apel·lar els sentiments: hi ha aprenentatge a través dels sentiments.

• Tancament

LA VIQUIPÈDIA

QUÈ ÉS LA VIQUIPÈDIA? 

La viquipèdia és un exemple de wikispace. 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIAhaXbJOJzDmptCcUecpMeo2Rrta4QorfUqcOF8jDpJDj6xZ3kAIUDFcFcYukrrMFzVCZS9KNa0Y_PLSY8kROcySrk_8YxZkgudlawXH8HNjI-H9Mfp1il4hy5m1MqAdWY79o6X-xu4Ci/s1600/Wikipedia-logo-ca.png

Per poder editar i treballar amb la viquipèdia s'ha de saber, prèviament, com fuciona , com s'edita, etc.

- Tenim llicències per agafar informació de la viquipèdia?
- Tot el que diu és cert? Com ho assegures?
- Com s'edita una entrada de la viquipèdia?
- Pots editar un article que ja ha estat creat?
- Se sap qui és l'autor?
- Qui controla les publicacions de la viquipèdia?

Saber respondre tot aquest seguit de preguntes és imprescindible si es vol utilitzar.

- Sabem que podem agafar la informació perquè, a baix de tot de la viquipèdia, apareix la llicència de creative commons. 

- La fiabilitat de la informació dependrà de les referències que tingui aquella entrada. Quan més referències més fiable. 

- També es valoren molt les cites. 

- A més a més, les imatges que apareixen estan també documentades i citades si són lliures o no per ser utilitzades. (commons.wikipedia.com)

- Es pot editar un article ja creat, clicant a modifica. Pot ser anònim o amb autor. Si vols que apareixi el teu nom, primer t'has de registrar. Si t'has registrat, podran veure qui ets mitjançant l'opció mostra l'historial/Eines: llista (la última modificació és la primera que surt).

- Els usuaris són els que controlen les publicacions. Amb l'opció "Afegir aquesta pagina a la teva llista de seguiment" (una estrella) que hi ha a dalt a la dreta, al costat de la barra de cerca, pots seguir aquelles pàgines que t'interessant i que vols saber quan són modificades. 

- Amb això, aquells usuaris que tenen molta activitat a la viquipèdia: publiquen freqüenment, modifiquen i tenen molts vots d'altres usuaris perquè el que posen és interessant, pasan a ser bibliotecaris. Els usuaris bibliotecaris tenen el dret de votar per borrar una entrada que no és objectiva, fa un mal ús de la viquipèdia, etc. Això ho fan amb l'opció Comunitat/portal viquipèdia/presa de descisions.

COM PUC PUBLICAR DE MANERA QUE SIGUI FIABLE ALLÒ QUE POSO?

Per a què una informació sigui fiable s'ha d'extreure de cercadors que ja responen de problemes abans. És a dir, que tinguin un reconeixement social. Allò que publiques ha hagut de estar creat abans.

Llocs on busca informació:

1. Llibre de la biblioteca i books.google.es: ja han estat prèviament seleccionats.
2. Revistes bones: articles d'experts
3. Google acadèmics: scholar.google.es/
4. Webs: només si són d'autoritat reconeguda sobre el tema o si són persones especialitzades en el tema (blog, etc)

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE EL FORMAT VIQUIPÈDIA I LA ENCICLOPÈDIA EN PAPER?

La viquipèdia és molt més fiable, ja que són molts autors i correctors qui revisen la informació. En canvi, la enciclopèdia només hi ha un autor i un corrector per cada 100.000 articles.

ACTIVITAT DE CLASSE --> Modificar o crear una publicació a la viquipèdia

Per realitzar la nostra aportació a la viquipèdia hem hagut de:

• Saber Quins són els pilars fonamentals de la wikipedia?
• Tenir clar Què no és la wikipedia?
• Conèixer i seguir el seu llibre d'estil 
• Llegir la pàgina Com es modifica la wikipedia?

Un cop llegit això i tenir-ho present, la Marta Martínez, la Marta Jové i jo, la Dèbora Segura, hem seleccionat el tema Land Art. Com vam veure que a la wikipedia en castellà hi havia molta més informació que a la viquipèdia en català, vam decidir traduir al català un dels apartats que no hi apareixien. 

PASSOS QUE VAM SEGUIR:

1. Registrar-nos a la viquipèdia: DeboraMartas
2. Traduir l'apartat de finalitats del castellà al català
3. Entrar amb el nostre usuari a la pàgina de Land Art en català
4. Clicar l'opció modifica i enganxar el text traduït
5. Formules d'edició utilitzades: 
1. Parragrafs: : text

                                     : : text

               2. Secció: ==text==

               3. Cites internes

               4. Cites externes: [ web paraula seleccionada ]

               5. Punts dabant les paraules: * text

 

Per veure l'article modificat clica aquí

 El fet de modificar una de les entrades de  la viquipèdia ha sigut una bona experiència ja que ens ha obligat a coneixer més a fons el seu funcionament i a saber justificar i constatar la informació que aportem. 

Hemisferi Esquerre

Com ja sabeu, el nostre cervell està dividit en dues parts. L'hemisferi dret i l'esquerre. 
Tot i que tots dos hemisferis treballen alhora i no hi ha cap que domini d'un sobre l'altre, si que hi ha diferències en el seu "contingut".

A l'hemisferi dret trobem tot el que està relacionat amb la part creativa (música, pintura), la imaginació i la fantasia. En canvi, l'hemisferi esquerra conté la part més racional i científica, com poden ser les matemàtiques, l'anàlisi, el llenguatge, etc.

Per això, hi ha eines que ens ajuden a treballar aquestes coses lògiques i coherents a l'hora d'exposar-les. A continuació trobeu dues de les eines amb les quals treballar:

         1. MAPES CONCEPTUALS: creats per Joseph D. Novak, és un recurs esquemàtic per resumir conceptes. També ens permet organitzar i plasmar de manera estratègica  l'estructuració dels conceptes en la ment i, alhora, és un mètode per aprendre el significat de l'estudi que entra. Entre els conceptes, relacionats entre si, són imprescindibles connectors. És important recordar que no es poden repetir conceptes.

EINA--> El Cmaptools és un programa gratuït, creat per l'Institute for Human and Machine Cognition, que permet la creació de mapes conceptuals. Es treball al local, és a dir, a l'ordinador tot i que es poden guardar arxius de manera online a més a més del local.

ELS MAPES CONCEPTUALS A LES EXPOSICIONS

Quan vols posar un mapa conceptual a una exposició oral és important que els conceptes i les fletxes vagin sortint o es vagin remarcant mica en mica que ho expliques. 

Exemple de mapa conceptual:

Activitat realitzada a classe

Una vegada creat el mapa conceptual el procés per guardar-lo és molt senzill. Només he anat a Equipo/Biblioteca/Documentos/Carpeta mycmaps i allà l'he guardat.
Un cop guardat, he tornat a la pàgina principal i he posat: exporta el camp com a--> fitxer d'imatges
Tingueu en compte que un cop guardat com a imatge, no es podrà modificar.

         2. FLUXOGRAMES: serveixen per organitzar i plasmar procediments encaminats a resoldre una                   tasca. 

EINA--> El Gliffy és un programa per crear fluxogrames que treballa la lògica i les certeses de manera racional. Aquest programa conté una simbologia determinada: http://www.monografias.com/trabajos53/diagrama-de-flujo/Image7256.gif

http://www.gliffy.com

ELS FLUXOGRAMES PODEN SER ÚTILS PER A FUTURS MESTRES EN:

• Planificar tasques pròpies de la tasca a dur a terme.
• Utilitzar l'eina per ensenyar als alumnes. Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, definicions d'ordres i instruccions, etc.

Exemple d'un fluxograma. 

Activitat realitzada a classe

Podem dir que els mapes conceptuals i els fluxogrames es troben a la part racional perquè quan transformem la informació d'un text a un mapa conceptual estem fent operacions mentals per relacionar conceptes que no apareixen. 

Visita servei educatiu: Museu Agbar les Aigües

El dimecres 28 de novembre, en plena SAE, vaig visitar el servei educatiu "Museu Agbar les Aigües".
Aquest museu a més de visites individuals i familiars, també organitza visites i activitats educatives per a escoles, des de educació infantil fins a batxillerat.

En el meu cas, la meva visita anava enfocada a educació infantil.

Museu Agbar les Aigües on Prezi

Com heu vist anteriorment, ofereixen dues activitats diferents. Totes dues són matinals i per a nens/es de 3 a 5 anys.

La primera activitat s'anomena l'aigua a casa.

És una visita curta on converteixen el jardí i el Taller del Museu en una llar especial per poder descobrir les propietats de l'aigua, aprendre a utilitzar-la millor i, alhora, jugar amb ella. En grups reduïts, podran veure les diverses màquines que, fa cent anys, porten l'aigua a casa nostre i recórrer els racons d'aquesta casa tan divertida (la cuina, el safareig i el jardí). A cadascún d'aquests racons es fa una activitat diferent.

L'activitat està disponible des del 3 de juny al 21 de juny de 2013

La segona activitat s'anomena la fàbrica de l’aigua.

També és una visita curta on els nens poden veure la fàbrica que hi ha al museu, com les canonades i dipòsits enormes. També descobriren com arribava l'aigua a les cases i com arriba actualment i allò que fa falta per transportar-la d'un lloc a un altre.

L'activitat està disponible des del 30 d’abril al 31 de maig de 2013

A més a més d'aquestes activitats, també hi ha dues "extraordinàries", una per nadal i l'altre a l'estiu. 

La del nadal està pensada per a què els nens vagin amb les seves famílies i, la de l'estiu per fer-la amb els casals.