Comunicació audiovisual i/o digital

Parlar i escoltar: procés d'elavorar un missatge.
Escoltar: procés de reelavorar o reconstruir un missatge.

Quan la comunicació és audiovisual és molt més complexe. Hem d'estar molt més atents que amb un text oral i/o escrit. --> Publicitat subliminal.

Saber escoltar. Vídeo de Guillermo Orozco.

Guillermo Orozco en aquest vídeo ens explica que hi ha moltes maneres de veure les coses. Hi ha coses que no aconseguim veure a primera vista. Per això, és important aprendre el principi de representació. El que veiem, molts cops, no correspon a la realitat. Per tant, no tens una bona visió del que succeix i per això no pots ser crític.

L'educació dels infants depèn de la família, l'escola i els mitjans de comunicació. En aquest cas, els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat elevada perquè tot i que moltes persones creguin que no, estan donant un efecte educatiu. Per tant, cal obligar als mitjans de comunicació a ser responsables.

Escoles tradicionals. Saber mirar: entrenar l'ull:
És important fer una alfavetització a les escoles per poder actuar correctament amb els mitjans digitals i que permetin que tots puguem afavorir el màxim aquest camp de pensament.
S'hauria de passar una prova que valores el saber construir i dominar imatges per poder superar aquest coneixement digital. L'autodidactismo mai és suficient, cal l'ajuda de professionals i especialistes.

El mestre del futur

L'últim dia de la SAE, divendres 16 de novembre del 2012, vam tenir un concert del grup "Com sona?" i una conferència del Jaume Cela. 

· Conferència Jaume Cela.

"Educar és una aventura compartida. Sempre et trobes sorprès, coses noves per aprendre"

D'aquesta conferència vull destacar dos punts. El primer és el context en el qual vivim, l'acceleració, i el segon un seguit de verbs els quals són necessaris per una bona educació.

· S'ha d'educar en un context d'acceleració de la societat. Això comporta conseqüències:

1. Hem de saber contactar molt bé que necessita aquella criatura.
2. A causa d'això, als nens els hi estem robant l'infantesa:

"Perdre el temps per guanyar-lo" Rosa Sensat

"Un nen és un animal que estressa però que no s'estressa. Si s'estressa és mala senyal" Jaume Cela

    3. Diversificació de l'educació dels nens. 

        - Abans era a la família i a l'escola.

        - Ara és família, escola, món del lleure, ciutat (serveis per l'ensenyament), paper de la immigració, crisi 

          estat del benestar i del treball i el món de les tecnologies. 

· Verbs necessàris per una bona educació:

1. Acollir les criatures en la seva prolarietat i sense condicions d'acollida.
2. Mostrar la complexitat del món
3. Acompanyar als alumnes en aquest descobriment del món
4. Donar estabilitat emocional
5. La motivació associada a la cultura de l'esforç: L'esforç no va abans que la motivació.
6. Saber escoltar. Ens permet interpretar allò que necessiten els nens/es. A partir d'aquí pots crear i treballar. 

         Excel·lència: intent que els alumnes puguin aconseguir els coneixements partint que tots són diferents.
         Refer la nostre experiència a partir de l'altre. Estar atent en el què diu l'altre i no en allò que nosaltres 

         creiem que diu.

    7. Ajudar a preguntar. El nen/a no ha de tenir por a equivocar-se a l'escola

    8. Donar autonomia perquè puguin dissenyar els seus projectes de vida.

    9.  No malmetre l'autoestima dels alumnes. Cal dir 6 coses que ha fet bé per 1 de malament)

   10. Responsabilització de la seva vida i la dels altres.

  11. L'escola obra portes

  12. Valorar el seu coneixement.

  13. Saber esperar

  14. És important, tenir sentit de l'humor per poder distanciar-nos en certs moments.

Conclusió:

Parlar d'educació avui en dia engloba moltes coses. Com he dit anteriorment, en l'educació dels nens/es influeixen molts factors que és important tenir en compte, sobretot, el món de la tecnologia que, amb els últims anys, ha evolucionat completament.

A més, que és important destacar i, amb això finalitzo, que un mestre no només ha de tenir molts coneixements sinó eines i recursos per posar-los en pràctica i per cridar l'atenció dels alumnes. També saber posar en pràctica tots els verbs anteriors que, per molts coneixements que pugui tenir el mestr@ no implica que sàpiga com fer-ho. 

Aquí us deixo un fragment d'una pel·lícula on una noia aconsegueix ensenyar sense tenir cap estudi. 

Aquesta petita part de la pel·lícula "7 novias para 7 hermanos" és l'exemple que el Jaume Cela va posar a la conferència.

Fotos Blackberry by Dèbora Segura

La mirada educativa

La nena amb la qual m'he documentat té 5 anys. És a dir, fa P-5.

Un dia d'aquesta infant en la seva vida quotidiana comença al matí quan s'aixeca per anar a l'escola. Ella esmorza, es vesteix, es renta la cara i les dents, la seva germana la pentina i l'acompanya a l'aula. Durant el camí, va de la seva mà i es fixa molt bé en els semàfors. Sap quan pot passar i quan no.

No torna a casa fins les 16:30h ja que es queda a dinar allà. A la tarda, berena. Normalment menja fruita i, a vegades, un entrepà de xocolata o galetes amb llet. Després de berenar veu els dibuixos a la televisió. Li encanten!!

Quan es cansa o s'acaben els dibuixos que li agraden, fa els deures (si en té) i després juga. Li agrada molt jugar amb nines. També a fer de profe amb una pissarra de guix que té o dibuixar i pintar. 

Cap a les 19:30 li toca la dutxa. Ella sola es preparar el pijama i la tovallola. El pare omple una mica la banyera perquè pugui quedar-se jugant una estona. Al cap de 10-15 min el pare, la mare o alguna de les germanes tornen per acabar d'ajudar-la amb el bany.

Un cop neta, ajuda a parar la taula als seus germans. Com encara és petita, ella treu els coberts i les tovallons, ja que no es poden trencar, i sopa (li costa menjar bastant).

Finalment, la nena "ajuda" a la mama a fer la motxilla pel dia següent, resen un pare nostre, el "jesusito de mi vida" i se'n va a dormir. 

Relació de les implicacions educatives en la seva història:

Com heu pogut observar, hi ha accions que fa aquesta criatura destacades en negreta. Això és pel fet que, amb aquestes accions, podem trobar una relació amb l'educació tot i que no es portin a terme dins de l'aula a l'escola.

El fet d'anar a l'escola de la mà de la seva germana està aprenent a obeir a les persones més grans i a saber quan pot correr i quan no. És a dir, d'aquesta manera pot conéixer que hi ha diferents situacions en el dia a dia que no són iguals i, per tant, que no pots comportar-te igual.

En el camí a l'escola a més, també es fixa en els semàfors i saps quan pot passar i quan no. Això està relacionat amb l'anterior. Que ella sàpiga quan pot passar i quan no vol dir que sap diferenciar una cosa que està bé i una cosa que està malament. A més a més de "normes" per la nostre seguretat i la dels que ens envolten. També treballa els colors.

Que ja de petits tinguin deures a fer a casa està molt bé. Tot i que, en aquest cas, està relacionat amb l'escola, la feina es fa a casa i, els hi permet treballar la responsabilitat. La professora li ha manat una fitxa tasca i sap que el seu deure és portar-la feta el dia següent. També l'autonomia de ser ella qui es posi a fer-la sense que cap adult hagi d'insistir. 

El fet que aquesta nena jugui a fer de profe amb una pissarra de guix vol dir que està imitant a la seva professora de l'escola. Això és interessant perquè reflecteix clarament com veu a la professora i als seus companys. Per tant, podríem estar parlant d'atenció, la imitació, l'autoritat i la relació seva relació amb els companys de classe.

Preparar el pijama i la tovallola, ajudar a parar la taula als germans i a fer la motxilla a la mama és senyal que ja des de petita està agafant uns hàbits d'ajuda a aquells que l'envolten. És a dir, col·laborar en allò que, dins les seves possibilitats, pot. També la responsabilitat de fer-se les coses que són per ella i no la mala costum que li facin els altres.

Per últim, que l'infant resi amb els seus pares vol dir que tot allò que pot aprendre serà des d'un punt de vista catòlic. Per tant, és molt important perquè l'educació que rep un nen el qual els seus pares són catòlics és molt diferent a la que rep un nen que els seus pares són ateus, musulmas, etc. Aquesta educació es diferenciarà pels valors, els punts de vista, la manera d'entendre les coses, entre d'altres.

 

L'estada a l'escola bressol Dumbo

Avui, tercer dia de la SAE, he estat de "pràctiques per un dia" a una escola bressol. Aquesta escola s'anomena Dumbo i està al Prat de Llobregat. La seva tuturalitat és del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Foto extreta de http://www.elprat.cat/viure/Equipaments/Equipament---Detall/_NYqPI0QV-0qLRupvrnu2MLTiHUNjgWyI2cM2Zmliu-p1CxMkdM1ExA

Aquesta visita a una escola durant la setmana de la SAE consistia en acompanyar a un/a alumne de 3er d’Educació Infantil durant un dia de les seves pràctiques.
En el meu cas, em va tocar una escola bressol del Prat de Llobregat. Els infants del meu grup/classe tenien entre 5 i 9 mesos. Al ser nens tan petits, les activitats no poden estar determinades ja que, depèn molt de com estan els nens aquell dia. El Diijous 15, quan jo hi vaig anar, no vam poder fer cap activitat “extraordinària”. El que van fer va  ser experimentar amb paneres dels tresors, jugar amb sonalls i els hi vam cantar algunes moixaines.

Malgrat no haver pogut assistir a cap activitat “estraordinària”, com descobrir i experimentar la tardor, si que vaig poder posar en pràctica moltes de les moixaines i cançons que he après a l’assignatura de música. A més a més, l’educadora d’aquell grup em va donar consells de com tractar els nens i com seure quan estic amb ells.

En aquest cas, canviar als nens no ho vaig fer però si que vaig donar de berenar a una nena i vaig adormir a dos altres nens. Tot i així, amb això últim ja tenia “pràctica” perquè ho he fet moltes vegades amb els meus nebots o nens els quals he fet de cangur.

Valoració personal
D'aquest dia que he passat a l'aula de lactància de l'escola bressol Dumbo (el Prat de Llobregat) estic molt contenta pel fet que, tant la professora com la meva padrina,  han estat molt atentes amb mi i m'han fet sentir-me a gust, malgrat la timidesa i la prudència.
A més a més, anaven explicant-me el per què de tot allò que féiem i responien els meus dubtes sense cap inconvenient. 

Per una altra banda, des del meu punt de vista penso que hauríem de poder anar més dies, ja que, amb un sol dia no he pogut veure ni aprendre gaire.

Conclusió
Certament, considero que pel que he viscut fins ara, m'agrada molt més estar amb nens de 3 a 5 anys. Igualment, mai havia esta a una classe amb nens/es de 5 a 9 mesos i no m'ha desagradat.

Aquesta diferència d'edat tan gran que hi ha entre un nen de 7 mesos i un de 3 anys fa que no es puguin fer grans activitats i, a més, que el dia evolucioni depenent molt dels nens. Malgrat això, els infants necessiten la teva atenció en tot moment i he tingut l'ocasió de veure als nens i la "panera dels tresors", cantar moixaines i jugar amb ells. És molt gratificant estar amb nens que reclamen la teva companyia i que et regalen somriures en tot moment.

Està amb ells, ja tinguin 5 mesos o 5 anys, em fa molt feliç.

Visita guiada al MNAC: SO I COLOR

Avui Dimarts 13 de novembre hem realitzat la segona activitat de la SAE.

Aquesta segona activitat consistia a fer una visita guiada al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).
La vistia però, no era una visita qualsevol sinó una "simulació" d'un grup d'Infantil. És a dir, per un dia, totes nosaltres hem tornat a ser nenes de 3-5 anys.

El MNAC té un espai anomenat L'educart. L'educart és una proposta que situa i defineix l'art com a part essencial de l'educació de les persones, com a forma de coneixement i sensibilització. La contemplació de l'obra d'art ens aporta una manera nova de mirar el món. Definició de la web del MNAC.

WEB: http://www.mnac.cat/educart/profesorado.jsp?lan=001

En aquest espai, dins d'Educació Infantil, hi ha tres visites diferents: Històries de Relleu (visita taller), Dansa de fades i follets (visita taller) i So i Color (visita dinamitzada).

- En el meu cas, la visita ha sigut So i Color al Romànic. El fet que sigui una visita dinamitzada vol dir que va acompanyada de materials "atractius" com titella, música, puzzles, etc.

Vegem com els nens d'infantil coneixen l'art romànic: visita d'1 hora

1. Benvinguda als alumnes
2. Presentació d'en Geroni. Als nens se'ls hi explica una història on els protagonistes són el Geroni, els seus amics de les pintures i ells. En Geroni és un jutglar de l'edat mitjana que viu des de fa 1000 anys al museu. Com és molt vellet no surt mai i els nens i les nenes i altres coneguts seus, el van a visitar. El Geroni sempre envia una carta a l'escola convidant-los a que vagin a visitar-lo. A més a més, el grup/classe s'aprèn la cançó del joglar. Els seus amics de les pintures són les tres parades on els nens faran les següents activitats.
3. Entrada a la casa i trobada amb el Geroni. El despertem, cantem la cançó i comencem la visita.
4. A la visita hi ha tres parades*. La primera d'elles són els Serafins, tres àngels amb moltes ales i, dins les ales, molts ulls. Amb els serafins es treballen les diferents cares que pot tenir una persona. La segona parada és el Crist de Taull. Aquí se'ls hi posa el Cant de la Cuïlla com a cant d'entrada . Amb el Crist de Taull es treballen els colors i "què es pot dir amb les mans". A més a més, fan un puzzle d'en Crist de Taull. L'última parada és El Griu (animal fantàstic). Aquí se'ls hi explica el conte del griu, el qual, fa molts anys, vigilava els tresors dels castell. El tresor més gran és el llimoner, amb llimones d'or que curaven totes les malalties, que hi ha al seu costat. La seva llarga cua esborrava les petjades per què els lladres no el trobessin.  Aquí també hi ha l'opció de fer un puzzle amb concepte hibrid (creació d'animals).
5. Tornem a trobar-nos amb en Geroni, cantem la cançó i ens acomiadem. 

*Hi ha cinc parades diferents, tot i que només es seleccionen tres. Les altres dues són La mare de Déu i Senefes. En la primera es treballa l'amor entre la mare i el nen i, en la segona, les senefes amb relació a sons.

Proposta so i color: http://www.mnac.cat/doc/lan_001/So_ColorAlRomanic.pdf

Mitjançant BlackBerry by Dèbora Segura

Conferència de l'Anna Pérez: El mestr@ i les TAC

Ahir, dia 12 de novembre de 2012 va començar la SAE (setmana d'activitats extraordinàries).

La primera activitat que hem realitzat ha sigut assistir a una conferència sobre El mestr@ i les TAC (Tecnologia de l'aprenentatge i coneixement.). 
La conferenciant, en aquest cas va ser l'Anna Pérez, mestra, especialitzada en les TAC, d'una escola del Raval, un barri de Barcelona.

Jo d'aquesta exposició vull destacar 10 punts que em van cridar l'atenció i que considero importants:

1. No es tracta de parlar de màquines, sinó de canvi metodològic. Treballar amb diverses fonts inclòs, tocar, experimentar i crear.
2. Actualment, tenim escoles amb una estructura del s.XIX, profes del s.XX i alumnes del s.XXI
3. Com ha de ser un mestr@ avui en dia? Taxonomia de Bloom + TAC (1956)

Un mestr@ ha de recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear. Relacionat amb les TAC són especialment recordar, comprendre i, en aquest cas, motivar.

     4. Per poder treballar amb aquesta metodologia el mestre ha de passar de ser:

- Analògic a Digital

- Lligat a Mòbil: abans estava lligada als llibres, pissarra i experiències. Ara, ha de fer més participatius   

  als alumnes.

- Aïllat a Connectat: la manera de COM et relaciones amb els mestres, pares, alumnes ha canviat 

  completament

- Genèric a Personal: Els mestres eren mestres i prou. Ara, tenen nom, són persones dins de la xarxa.   

  Aquest nom serveis per tenir referències, tant personals com professionals.

- Consumidor a Creador: Amb llibre de text o no, pots crear activitats a mida per als alumnes. Alguns 

  exemples de com crear activitats són les webquest, lloc web (google), educaplay, pedcast, youtube, 

  jclick i moodle.

- Tancat a Obert: abans la dita era "Cada maestrillo tiene su librillo". Ara, Les TAC ens permeten ser 

  més oberts i així, aprendre dels altres, És a dir, estem en continu aprenentatge.

     5. El fet que un mestr@ sigui d'una manera determinada ens permet més comunicació, compartir tot 

         allò que aprenem amb els altres, poder col·laborar i discutir.

     6. Cal donar poder i autoritat als alumnes i conferir-los el sentiment de ser els "amos" del seu propi   

         treball. Ser mestre dels altres (empowerment).

     7. Si nosaltres treballem en xarxa, aconseguirem que els altres també ho facin. 

     8. Fer conscients als alumnes que darerre d'una pantalla hi ha persones.

     9. Amb ordinadors, pantalles, etc, també es fer treball cooperatiu.

   10. Un mestr@ sempre ha de tenir recursos per quan el que té previst fer no es pot dur a terme.

   

     pic.twitter.com/HPbrBGG9                                                    pic.twitter.com/taHdGUqd

Així és Blanquerna.

La música que s'escolta al vídeo una d'elles s'anomena "Blue_Salsa" i, l'altre, "Bradys_harris Heaven Still Flows". L'he obtingut de www.fliker.com


Per la creació d'aquest vídeo he utilitzat el programa de "Windows Live Movie Maker".
El Movie Maker és un programa per editar vídeos, amb o sense audio, molt senzill d'utilitzar.